Sputnik, la bola que canvià el món

L'endemà els Estats Units convocaven una roda de premsa sobre el tema. És cert que Serguéi Koroliov, el pare de la cosmonàutica, tenia molta pressa i un mes més tard dugué a l'espai la cussa Laika.

Per guanyar temps, Koroliov optà pel projecte PS, que limitaren la tasca encol·locar en òrbita una simple esfera d'alumini polit que des de les seves quatre antenes transmetia els senyals «bip, bip». No sols el temor que els nord-americans els avançassin al primer pas a l'espai esperonava Koroliov. L'Sputnik amb el seu «bip, bip» no era un aparell d'investigació de l'espai i la seva principal missió no era obrir a la humanitat les portes de l'Univers com avui es creu.

Era una mostra de poder militar d'un país acorralat i amenaçat per la major potència mundial de llavors, els EUA, que no amagava els seus plans hostils vers la Unió Soviètica d'aquell temps.