Un emotiu acte al monestir de la Real acomiada el músic Toni Roig

Més de tres-centes persones assistiren a l'homenatge del cantant d'Al-Mayurqa

Centenars de persones volgueren acomiadar el músic al claustre de la Real. Fotos: S. AMENGUAL.

M.M.RayóPalma03/10/07 0:00

L'emoció quedà anit suspesa sota els arcs del claustre de la Real. Centenars de persones es reuniren per acomiadar el músic Toni Roig. Les paraules i la música, dues armes que Roig sabé emprar amb valentia, foren les protagonistes d'un acte civil que pocs oblidaran. Familiars, amics, representants de la política, de la cultura, de l'educació, de plataformes ciutadanes diverses, compartiren el dolor per una pèrdua sobtada que deixa a Mallorca un buit significatiu.Pocs minuts després de les nou del vespre, sota l'esguard silenciós de la figura de Ramon Llull, amics i parents de Roig llegiren unes paraules. El pare Toni Vallespir fou qui inicià els parlaments, fent menció que «la companyia de Toni Roig, malgrat la seva mort, es percep més enllà del que els ulls i el cor poden apreciar». Acabà llegint un poema de Miquel Martí i Pol. També el pare Francesc March volgué dedicar al músic uns versos de Costa i Llobera, en què destacà «l'exemple de compromís» que Roig sempre fou.

Rosa Bueno, de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, recordà amb la veu trencada que el compositor mallorquí «no callava davant les injustícies». Francesc Vallcaneres, investigador i folklorista, incidí en el vessant rebel i lluitador de Roig, que definí com un poeta «que ensenyava i sorprenia» amb «la seva coherència, el seu compromís i la seva honestedat». Jaume Mateu i Tomeu Martí, de l'Obra Cultural Balear, destacaren el caràcter lluitador del cantant d'Al-Mayurqa. La Plataforma Salvem la Real llegí una glosa escrita amb ocasió del comiat del compositor, atesa «la dificultat d'explicar amb dues paraules el que Toni Roig ha significat» per a l'entitat ciutadana.

Un dels moments més emotius d'una nit ja de per si carregada de sentiment fou l'aparició dels Castellers de Mallorca. En silenci, se situaren al bell mig del claustre i carregaren un pilar de quatre al ritme de La Moixiganga. Pere Joan i Manel Martorell, d'Al-Mayurqa, foren els encarregats de sonar l'himne dels Països Catalans, acompanyant la gesta, que fou aplaudida amb força pels assistents. Lina Roig, germana del músic, rebé els sentits aplaudiments de la gent reunida al monestir. Amb el seu violí, delectà el públic amb el Cant del Ocells. Maria Ramis, esposa de Toni Roig, mostrant una enteresa exemplar, es dirigí a les persones assistents a l'acte per agrair-los la seva presència. Una ovació la interrompé en demanar «coratge al Govern i al nostre president perquè siguin valents, coherents i fidels al seu poble».

Acabats els parlaments, l'agrupació musical que liderava Toni Roig pujà a l'escenari per fer el seu homenatge al cantant. Els sons de Bolero de Pòrtol, Què té aquesta terra nostra! i Consciència suraren entre les columnes del claustre, el gessamí, les cintes i els geranis. Així mateix, el cor de la Real i Biel Majoral feren sentir les seves veus més enllà del monestir.Com a conclusió, la veu del mateix Toni Roig féu aixecar tothom del seient. L'audició de No ens fareu callar acabà d'emocionar un auditori que no volia deixar escapar l'oportunitat de demostrar a familiars i amics el que la figura d'aquest músic ha significat per a cadascun d'ells. Representants del GOB i de l'STEI, entre d'altres entitats, a més de personalitats com Pere Sampol, Eberhard Grosske, Biel Barceló, Toni Alorda, Margalida Tous, Maria Isabel González i Nanda Ramon s'uniren als ciutadans per acomiadar qui ja es considera una de les persones més significatives de la cultura a les Illes Balears.