El retratista Ceán Bermúdez (1800)

Compatriota i compatrici de Jovellanos, Juan Agustín Ceán Bermúdez, pintor i historiador (Gijón, 1749-Madrid, 1829) treia a la llum pública (1800) el seu Diccionario histórico de los más ilustres profesores de las bellas artes en España, en el qual es veu, plenament, la seva vena de «retratista» plàstic i literari, físic i psicològic. Potser, a la vista de les seves obres, pensam en un precedent medieval, aquell Hernán Pérez del Pulgar i les seves Generaciones i Semblanzas, en el qual es combina l'anàlisi de la visió exterior amb la radiografia dels trets interiors. Pel que fa al personatge abans esmentat escriu: «Era d'estatura proporcionada, més alt que baix, cos airós, cap aixecat, blanc i ros, ulls vius, cames i braços ben fets, peus i mans com de dama, i trepitjava amb fermesa i decorosament per la seva pròpia natura, encara que alguns creguessin que era per afectació. Era net i polit en el vestir, sobri en el menjar i beure, atent i mesurat en el tracte familiar, al qual entrava amb veu agradable i ben modulada, i amb un elegant sentit de persuasió cap a les persones d'ambdós sexes que es procuraven la seva amistat, i si alguna vegada es distingia enmig de la presència femenina ho feia amb il·lustració, enginy i educació i mai amb paraules vulgars o mala conducta. Sobretot, era generós, i encara pròdig en les seves curtes facultats: religiós sense preocupació, ingenu i senzill, amant de la veritat, de l'ordre i de la justícia: ferm en les seves resolucions, però sempre suau i benigne amb els desvalguts; constant en l'amistat, agraït als seus benefactors, incansable en l'estudi i dur i fort per a la feina».