L'aventura d'Aragó (1809)

Va córrer la remor entre la població que jo m'hi havia establert per tal d'afavorir l'arribada de l'exèrcit francès, i que, per això, cada nit llançava senyals. Aquestes remors no es tornaren del tot amenaçadores fins que arribà a Palma, el 27 de maig del 1808, un oficial napoleònic d'ordinances. Es tractava del senyor Berthemie, el qual duia una ordre que manava a l'esquadra espanyola fondejada a Maó salpar cap a Toló. Un aixecament general que posà en perill la vida d'aquest oficial seguí la nova de la seva missió. Amb alts riscs i entrebancs, el capità general Vives aconseguia salvar-li la vida i el tancà en el castell de Bellver.

El poble recordà aleshores que hi havia un francès, jo mateix, en el Clop de Galatzó i tot d'una es formà una expedició de voluntaris per capturar-me.»

Sabent això, Aragó intenta fugir i embarcar-se. Però la seva temptativa acaba en fracàs.
«En el moment de travessar la badia, el populatxo em descobrí, es posà a perseguir-me. No sense gran fatiga vaig aconseguir pujar al castell de Bellver sa i estalvi. No havia, efectivament, rebut en la cursa més que un petit tall de punyal a la cuixa. Ben sovint hem vist allunyar-se en desesperada correguda els captius de la seva presó; crec que som el primer que ho ha fet al contrari.

Això devia ser el 2 de juny de 1808. El governador de Bellver era un personatge extraordinari.(No devia opinar el mateix Jovellanos) i si encara és viu, estic disposat a atorgar-li una certificació d'hidròpata modern. El capità granadí, afirmava que, administrada amb seny, l'aigua era el mètode més efiçaç per tractar totes les malalties, i ,fins i tot, les amputacions. En escoltar les seves teories, sense mai interrompre'l, em vaig guanyar la seva simpatia. I fou a demanda seva, i per interès de la nostra seguretat, que una guarnició suïssa substituí la tropa espanyola, que fins aleshores s'havia fet servir com a guàrdia del castell.»

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL