El desenllaç d'una llegenda (1790)

Observem aquest relat tradicional irlandès germà bessó d'una de les nostres rondalles més característiques: «Sa cova de Na Joana» (Rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó», Tom V, pàgina 138) per a preguntar-nos en quines circumstàncies pogué quallar dins el nostre patrimoni de literatura oral i també per quines raons fou relacionat amb un personatge suposadament històric, na Joana de Paguera. Personatge aquest del qual mossèn Antoni Maria Alcover recull un segon relat: «Na Joana de Paguera i un soldat ciutadà» (Pàgina 168 del mateix tom) i que Gaspar Melchor de Jovellanos, en les seves memòries sobre el castell de Bellver, redescobreix novament: «Donen el nom de casa de Na Joana a una cova excavada en el penyal, però tancada de paret, amb la seva porta i finestra i pou a l'exterior, la seva habitació alta i baixa, el seu forn, la seva cuina i altres peces dins; tot ruïnós, abandonat i encara rebujat. La tradició vulgar diu que hi visqué no fa molt temps na Joana, gran bruixa, que en vida se solia convertir en moix i altres formes al seu plaer, i que ara la seva ombra es complau de visitar-la de tant en tant.Això es diu; dues figueres, que jo he vist plantades o casualment nascudes prop de la seva porta, poden haver confirmat aquesta superstició, doncs el seu fruit, encara de bona aparença, decau i es podreix sense haver arribat a la seva saó, tal volta per trobar-se aquestes plantes en zona massa ombrívola i estar del tot descurades. Tanmateix, els simples pastors i cabrers del bosc conten i creuen que un canonge molt llépol va morir després d'haver-ne menjat.»

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL