El problema Israel-Palestina (1947)

N'hi ha que diuen que sense l'antijudaisme europeu, i no únicament nazi-feixista a Berlín i Roma, l'holocaust no hauria tingut les gegantines proporcions que tingué. Hi va haver molt de col·laboracionisme en aquella política d'extermini contra els jueus a molts indrets de les més presumptuoses democràcies: a França, la de Laval i de Vichy, la del mariscal Pétain i de la burgesia sense escrúpols. A Anglaterra, Escòcia i Irlanda, amb grups de simpatitzants pronazis dels quals tothom a sentit parlar. Als Estats Units, de la mà del Ku Kux Klan i altres organitzacions racistes. A Bèlgica i Holanda, on es formaren unitats totalment adoctrinades de soldats de les SS. A Rússia, on els alemanys muntaren contingents anti-soviètics, que de passada feien nets els guetos i les sinagogues. En els països de l'Escandinàvia, on els entusiastes envers les polítiques de Hitler formaven munió, amb algun cas escandalós dins la reialesa mateixa. A Grècia, Albània, Iugoslàvia, Txèquia,Eslovàquia, Romania, Bulgària... Pertot arreu, el jueu era assenyalat amb el dit com un enemic de la societat i de la pàtria d'adopció. De poc servien aquí els arbres genealògics, les generacions passades en una terra allunyada de Sió. Esser hebreu, enmig d'aquella gran olla bullent, multiplicava per un milió qualsevol injustícia inquisitorial. Tampoc no estaven els jueus segurs a les colònies del nord d'Àfrica. Establerts principalment al Marroc i a Tunísia, se sentien amenaçats després de la capitulació de Pétain. Allò era també França i França havia de patir tots els traumes de la més brutal ocupació.