Mor als 87 anys José Luis de Vilallonga, el polifacètic aristòcrata biògraf del rei

El marquès de Castellbell finà ahir capvespre a la seva casa del Port d'Andraxt, on residia

AgènciesPalma31/08/07 0:00

José Luis de Vilallonga, marquès de Castellbell, morí ahir capvespre als 87 anys d'edat a la seva residència del Port d'Andratx. Home polifacètic, era Gran d'Espanya, a més de periodista, escriptor i actor. Vilallonga no gaudia darrerament de gaire bona salut i en les darreres hores va estar acompanyat per la seva exdona, Syliane Stella Morell, qui l'ha cuidat durant la seva malaltia.Nascut a Madrid el 9 de gener de 1920, era fill del marquès de Castellbell, Gran d'Espanya, i de la filla del marquès de Portago. Es negà a seguir la carrera diplomàtica del seu pare i a començaments dels anys quaranta va començar a col·laborar a Destino, Diario de Barcelona i El Noticiero Universal. A més, durant els anys noranta va col·laborar amb Ultima Hora.A partir d'aquí, Vilallonga ha escrit molts llibres, entre els quals destaquen Encuentros y encontronazos, El sable del caudillo o Flor y nata.

A més, es va ocupar de la biografia oficial del rei Joan Carles. De fet, el marquès de Castellbell es definia com a «monàrquic genètic» i políticament va evolucionar des del monarquisme d'origen familiar de la seva primera joventut, amb la seva participació en requetès i accions de propaganda falangista, a l'antifranquisme i al liberalisme democràtic. Vilallonga també era actor i participà en sèries de televisió com a «Hostal Royal Manzanares» i fins i tot a més de setanta pel·lícules a França, Itàlia i Espanya, alguna d'elles tan rellevant com «Desayuno con diamantes», juntament amb Audrey Hepburn.

El seu amor pel setè art el va ajudar a editar també llibres sobre cinema, com Fellini visto por Vilallonga, el 1994, que resumeix el primer encontre de l'escriptor amb el cineasta italià després d'una llarga conversa de la qual va sorgir una bona amistat. A causa de la seva gran activitat en tots els àmbits, Vilallonga rebé distincions també nombroses. Entre elles destaca el premi The Best 1991 que va rebre a la capital francesa i el 1994 fou distingit pel president François Mitterrand amb el títol d'oficial de la Legió d'Honor. Sempre discret, els anys 90 els va passar estiuejant a la Marbella de la 'Jet-set', el que li va portar a protagonitzar-ne alguna portada de les revistes del cor. La seva vida sentimental fou bastant atrafegada. Es casà en tres ocasions. La seva primera esposa fou l'aristòcrata anglesa Priscilla Scott, la segona Syliane Stella Morell, i la tercera Begoña Aranguren.