Un solleric remarcable (1931)

En altres mots, el Govern francès agraïa al senyor Arbona la presència del comerç i del país que representava a les fires de Marsella, a finals de la dècada dels vint i primers anys de la dels trenta, tot això promogut amb una dedicació plena de mèrits. El lema de l'orde: «Honneur et Patrie» resultava així ben complimentat i cobert. Però totes les futures expectatives toparien frontalment amb la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Així per exemple, entre 1936 i 1939, el conflicte «espanyol» havia d'interrompre aquelles iniciatives i, acabada aquesta tragèdia, la Segona Guerra Mundial i l'ocupació de França per les tropes alemanyes, impedien aquelles activitats firals. El senyor Arbona, que continuava conservant el seu prestigi i les seves influències, va restar a la França de Vichy, col·laboracionista amb el Govern de Hitler. Recordem més detall dels fets. El juny de 1939 l'exèrcit alemany trenca la línia del Somme i ocupa París el 15 del mateix mes. El mariscal Pétain, nou primer ministre, signa el dia 22 un armistici i França és dividida en dues zones: Atlàntica, amb capital a París, ocupada per les tropes del III Reich, i Mediterrània, que pertany al Govern de Pétain, amb capital a Vichy. Però la majoria dels francesos s'oposen al vergonyós armistici i el 26 de juliol, el general De Gaulle proclama des de Londres i en nom dels francesos lliures, la seva intenció de continuar la lluita. S'organitza així la Resistència i entre els rengles patriòtics clandestins no hi mancaran espanyols exiliats que tot d'una que són detinguts per la Gestapo van a parar als camps d'extermini. La França on resta Michel Arbona és, doncs, la del govern de Vichy, amb elements pronazis i d'altres que, sense combregar amb les ideologies dictatorials i racistes dels vencedors, han d'acceptar la nova situació a l'espera de millors circumstàncies. Ha desaparegut oficialment el lema nacional de la República gala: «Liberté, Egalité, Fraternité» i en els seu lloc hi figura el que ha suggerit Hitler per al nou «Etat Français»: «Travail. Famille. Patrie». Com a emblema, la destral de doble fulla amb una espiga de blat a cada banda. Però ningú es podrà sentir enganyat.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL