Chester Himes i el poble rosat (1965)

«Giraren cantó pel carrer 125 i se'n varen anar cap a la Setena Avinguda. El neó de bars i botigues llançava espurnes multicolors sobre la gent multicolor que creuava les voravies enllotades, i aquelles guspires amb els seus reflexos metàl·lics alteraven les siluetes de forma estranya. Circulaven alguns negres ben abrigats contra el fred, uns amb jaquetes noves de quadres, altres amb sobrants de l'exèrcit, impermeables, gavardines, abrics que semblaven tallats d'una flassada. Les negres anaven apressades, lluint, més aviat, abrics de pells inversemblables, cavall, ós, búfal, vaca, ca, moix i, fins i tot, rata-pinyada. També es veien negres vestits de caixmir, llana anglesa, visó i desman...» Així descriu un paisatge urbà de Harlem l'escriptor Chester Bomar Himes, nascut el 1909 a Jefferson City, Missouri, i que moriria a Moraira, Alacant, el 1984. El 1926, quan ser negre i cursar estudis superiors no era a l'abast de quasi ningú, aconseguí ingressar en la Universitat d'Ohio treballant alhora a bars i hotels per a pagar-se la carrera. Tanmateix li posaren massa entrebancs i el 1928 era condemnat a vint anys de presó per robatori a mà armada. En passa set en el penal i poc després es traslladava a Califòrnia. Llavors viatjà a París, on Marcel Duhamel l'animà a escriure per a la «Série noire» de Gallimard. També fugí de França a causa d'uns episodis racistes i es va establir, amb la seva segona esposa, al poble alacantí on havia de trobar la mort. Com diuen els crítics, la seva literatura és triplement negra: negra la temàtica, negre el color de la pell dels personatges i negre el pou de marginació en el qual es troben immersos. Viatjà a Mallorca en dues avinenteses, el 1954 i el 1958. Residí al Terreno, Sóller, Pollença i, sobretot, Deià: «Jo m'aixecava a les cinc del matí, i tan aviat com havia preparat el cafè, els primers raigs de sol colpejaven el nostre jardí. Fou la primera vegada, en la meva vida, que vaig gaudir de debò amb l'exercici de l'escriptura...»