Calixt III i Lluc (1456)

09/08/07 0:00

A principi d'agost de l'any 1456 era rebuda a Lluc, amb gran goig, el document papal que instituïa la casa de Nostra Senyora com a col·legi. Ja abans d'això, el canonge Martí Garcia, en qualitat de vicari general, havia proveït el naixent monestir amb un benefici de devuit lliures de renda i el cabildo el quart d'Escorca. El senyor Thomàs Thomàs adquiria el 1456 la possessió de Lluc i també en feia donació. El col·legi, segons disposició de Calixt III tindria un capellà per prior i per col·legials, uns canonges seglars amb vida religiosa. Completava aquesta mesura Alexandre VI el 1496 i concedia a Lluc el seu segell i podia augmentar, a més a més, el nombre de col·legials. Molt hem parlat aquí d'Alexandre VI però és cosa també adient fer-ho del tal Calixt III. Ell fou abans el cardenal Alfons de Borja i se sabia que era predestinat a la càtedra de Sant Pere. Resulta que li havia profetitzat això el gran taumaturg valencià, per altra banda estiat personatge de les rondalles mallorquines, Vicenç Ferrer quan encara el Borja era sacerdot. El sant, en un dels seus viatges com a predicador a València es trobà amb ell i li preconitzà: «Fill meu, m'haig d'alegrar amb tu, puix que un dia seràs investit de la més alta dignitat que pugui correspondre a un home...»

I el 1455 es va complir la profecia. El cardenal adoptarà, aleshores, el nom de Calitx, que significa «molt formós». No sabem si es corresponia això amb els trets del seu rostre: nas robust, barra feixuga, llavis carnosos i ulls obscurs, de gran vivor i intensa mirada.» Fou elegit molt vell. Ancianitat i malalties que el durien a la tomba en menys de cinc anys. Però en aquest breu termini va fer moltes coses, entre les quals, afavorir els estudis jurídics i teològics, anul·lar la condemna de Joana d'Arc, canonitzar Sant Vicenç Ferrer i declarar-se enemic dels turcs. Tan enemic que consta que va fer un jurament: «Jo, Papa Calixt III, promet i faig vots a la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, a la sempre Verge Mare de Déu, als sants apòstols Pere i Pau i a tots els exèrcits celestials, que, en la mesura de les meves forces i si fos necessari, encara, amb el vessament de la meva sang, faré tot el possible per reconquerir Constantinoble». Val dir que aleshores les naus turques navegaven amb avantatge per tota la Mediterrània i els seus desembarcs, amb destrucció de poblets de la costa, captura d'esclaus i robatori de tresors i ramats era quelcom constant, i de forma molt seguida, a les Illes Balears. Per això Calitx III va voler saber si la casa de la Mare-de Déu de Lluc es trobava a recer, separada del litoral i amb una sòlida torre de defensa.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL