Calixt III i Lluc (1456)

I el 1455 es va complir la profecia. El cardenal adoptarà, aleshores, el nom de Calitx, que significa «molt formós». No sabem si es corresponia això amb els trets del seu rostre: nas robust, barra feixuga, llavis carnosos i ulls obscurs, de gran vivor i intensa mirada.» Fou elegit molt vell. Ancianitat i malalties que el durien a la tomba en menys de cinc anys. Però en aquest breu termini va fer moltes coses, entre les quals, afavorir els estudis jurídics i teològics, anul·lar la condemna de Joana d'Arc, canonitzar Sant Vicenç Ferrer i declarar-se enemic dels turcs. Tan enemic que consta que va fer un jurament: «Jo, Papa Calixt III, promet i faig vots a la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, a la sempre Verge Mare de Déu, als sants apòstols Pere i Pau i a tots els exèrcits celestials, que, en la mesura de les meves forces i si fos necessari, encara, amb el vessament de la meva sang, faré tot el possible per reconquerir Constantinoble». Val dir que aleshores les naus turques navegaven amb avantatge per tota la Mediterrània i els seus desembarcs, amb destrucció de poblets de la costa, captura d'esclaus i robatori de tresors i ramats era quelcom constant, i de forma molt seguida, a les Illes Balears. Per això Calitx III va voler saber si la casa de la Mare-de Déu de Lluc es trobava a recer, separada del litoral i amb una sòlida torre de defensa.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL