Duran, Fullana, Bellviure i Jordà, junts en la primera Producció del Mar

La proposta de Joan Carles Bellviure durà per títol Fora de Camp, en una referència al mateix terme cinematogràfic i en aquest cas centrat en la «barreja entre el que es públic i el que és privat», com ell mateix explicà. També apareixerà en la seva proposta una relació de parella en la qual un home vol lligar amb una dona, malgrat el rebuig d'aquesta. Sergi Baos i Laia Oliveras seran els protagonistes d'aquesta part, en la qual es poden combinar el «divertimento i el clown» i en la qual «la música no tindrà un paper predominant». «El que imaginam del que no veim és sols el punt de partida de la meva història, que he plantejat com un exercici de recerca en la qual la improvisació en el treball hi tindrà un paper important», afirmà Bellviure, que serà el primer que començarà a treballar amb els actors.

La proposta de Biel Jordà tindrà un component poètic i visual molt més pronunciat, perquè en el seu «fragment» el text es mesclarà amb el circ i també amb la música i la cançó. L'espai físic és el punt de partida del treball de Jordà, que l'ha tractat des de dos punts de vista: «La dificultat de relacionar-nos amb un espai limitat com pot ser una illa o un pis, i per altra banda l'herència afectiva que hem rebut i que crec que la societat actual vol anar canviant», i que té a veure amb la mentalitat tancada respecte del que és «de fora». La càrrega visual d'aquesta part serà molt important, com avançà Jordà, que treballarà amb Vadell i amb Oliveras, que ha dirigit fa poc a La capsa de mu.

La peça de Rafel Duran, Mon(s)truaris, pren com a punt de partida els comentaris de la gent sobre la intervenció de Miquel Barceló a la Seu. «La meva intenció és dibuixar com un fris de la societat mallorquina amb la seva particular esquizofrènia», descrigué Duran, que també hi planteja una reflexió de la nostra societat i de la seva capacitat «d'assumir o no l'art contemporani de la seva època». El seu Mon(s)truari tindrà un to de «divertimento» i comptarà amb diàlegs tant en català com en castellà. Finalment, Pere Fullana proposa una «reflexió del conflicte entre la tradició i la societat de serveis», des d'un punt de vista «irònic i àcid», en el qual també l'especulació troba el seu espai. Herrero i Baos es convertiran en aquest «fragment» en un excursionista que va per sa Fosca i que és «abduït pels extraterrestres» i en el salvador d'aquest, tot plantejat com «un joc quixotesc» ple d'inquietuds i de desequilibris.