Maria de Médicis (Florència, 1573-Colònia, 1642) fou reina de
França de 1600 a 1610. Filla del gran Duc de Toscana, es casà amb
Enric IV de França i en morir el rei fou regent del seu fill Lluís
XIII. Dugué a terme una política catòlica i proespanyola. Donà
suport a Richelieu, que passà a ser ministre, encara que més tard,
enemistada amb aquest cardenal, s'hagué d'exiliar. Essent reina va
fer construir a París el Palau de Luxembourg, on el Senat hi té les
seves seccions. Molt amiga de la natura i de jugar amb l'aigua en
el ple de l'estiu, va voler envoltar el palau de bells jardins amb
safarejos, brolladors, fonts, aqüeductes, estanys...
Victor Hugo, a qui agradava molt passejar sota aquells
brancatges i s'hi inspirava per a les seves narracions històriques,
en parlava a la seva novel·la «Els miserables», quan ens conta el
que va esdevenir dos infants pobres: «Això eren dos germans agafats
de la mà en els jardins del Luxembourg. Un d'ells devia tenir set
anys, l'altre devers cinc. La pluja els havia mullats i marxaven
per les avingudes a la recerca dels raigs de sol; el major conduïa
el petit; anaven vestits de pelleringues i estaven molt pàl·lids;
avançaven amb aires d'ocells salvatges. El més petit deia que tenia
fam».
«Mentrestant, al mateix temps que els cignes, els dos petits
errants s'havien apropat al briotx (que l'infant ric, que no tenia
fam, havia llençat a l'aigua). El dolç surava. El més petit ho
mirava, mentre que el més gran observava com el petit burguès se
n'anava. El pare i el fill entraren en el laberint d'avingudes que
porta a l'escala del massís d'arbres que hi ha a la banda del
carrer Madame. Tot d'una que ja no els veren més, el germà gran es
posà de panxa sobre la vorera arrodonida del safreig i, tot
subjectant-se amb la mà esquerra, penjant-sobre l'aigua amb perill
de caure-hi, va estrendre la seva mà dreta armada amb un garrotet
el pastís. Els cignes, veient l'enemic, es varen moure revoltades,
i movent-se feren un efecte d'oneig que resultà útil al petit
pescador. Aquelles ondulacions concèntriques varen empènyer el
briotx fins al garrotet de l'infant. Com que els cignes ja
s'apropaven, el garrotet tocà el briotx. L'infant donà un cop viu,
agafà el briotx, espantà els cignes, agafà el pastís i es posà
dempeus. El pastís estava molt mullat, però ells tenien fam i sed.
El germà gran en va fer dues parts, una grossa i una petita,
prengué per a ell la petita i donà la grossa el seu germanet».
Durant l'estiu, les criatures juguen amb aigua. És un dels seus
grans entreteniments. L'aigua és un joc. Potser el joc de la
vida.
MIQUEL FERRA I MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.