La vaga i la revolta (1895)

I tanmateix la cosa no aturà en el decurs de tota una setmana. Al cap de set dies, la premsa informava novament: «La revolta d'avui. Incident d'algunes persones amb un carrabiner. La ira i l'odi del poble de Palma, dòcil en aparença, contra l'institut armat del cos de carrabiners s'ha demostrat avui amb totv el seu vigor. L'incident es va ocasionar quan va voler detenir un carrabiner a una persona que passava per la Porta de Sant Antoni un saquet de tabac de contraban. A causa de la detenció el carrabiner Juan Bastida González ha estat blanc de les ires del poble, que no s'ha aturat d'apedregar-lo més i més, arribant a caure-li damunt tota una pluja d'objectes, molt dels quals el ferien i li produien contusions».

I és que aquell estiu les coses no eren fàcils. Seguit, seguit, embarcaven joves en edat del servei militar cap a la Guerra de Cuba, és a dir, contra la llarguíssima guerra emb els insurrectes. Els al·lots de bona família s'alliberaven d'entrar en aquelles fileres mitjançant el pagament d'una determinada quantitat. Els altres eren trets de ca seva i enviats a una mort quasi segura. N'hi ha prou de llegir les memòries de Santiago Ramón y Cajal per a comprovar, a través d'aquest testimoni imparcial, com estaven les coses de per allà. En resum, el mallorquí, d'acord amb el seu passat històric, suporta el domini de la Vila i Cort fins que aquest comença a prendre un caràcter «quasi» colonial. I el mallorquí del poble, en tenir la sensació que li prenen el pèl i l'exploten, més prest o més tard, reacciona.

Miquel Ferrà i Martorell