Arqueologia balear (1871)

Ja en el segle XVIII alguns homes de la Península havien anat creant col·leccions de documents i antiguitats, com Juan de Villanueva (Madrid, 1739-id.1811), que fou arquitecte oficial de Carles III i Carles IV i màxim representant espanyol del neoclassicisme. D'aquest mateix caràcter col·leccionista i investigador foren els nostres Bonaventura Serra o P. Lluís de Vilafranca. Explica l'historiador Jaume Salvà que «aquesta tradició erudita mai no va restar interrompuda, però l'any 1840 assenyala una data memorable per a la cultura mallorquina. Els nous corrents literaris que circulaven per Europa creuaren els Pirineus i no trigaren a ser coneguts a la nostra illa, malgrat el nostre proverbial i ponderat aïllament, propugnades per la revista La Palma que fundaren Tomàs Aguiló, Josep Maria Quadrado i el marquès de la Bastida».

El 18 de desembre de 1880 es reunien en el col·legi major de la Sapiència, presidits pel seu rector Mateu Garau, un grup d'estudiosos, encapçalats per Bartomeu Ferrà, amb l'objecte de fundar un museu arqueològic, nucli primitiu de la que poc després seria la Societat Arqueològica Lul·liana, amb la finalitat de fomentar, alhora, els estudis històrics, geogràfics, artístics i arqueològics, entre els quals, tots aquells que puguin honrar la memòria de Ramon Llull. L'edifici actual de la Societat és el número 9 d'aquest carrer de Monti-sion. Es tracta d'un casal construït en el segle XVIII, de tipologia illenca i ornamentació d'un barroquisme auster, com per exemple les petites finestres de les golfes, amb lobulacions d'aquest estil. Observem la gran porta amb arc de mig punt, els balconatges de la planta noble, el pati d'entrada, l'escala del fons sobre voltes rebaixades i les diferents sales i cambres de l'immoble, que acullen una important col·lecció de pintura, escultura, arts decoratives, a més d'un gran fons bibliogràfic i arxiu de publicacions especialitzades.