«Jo no vull ser un fenomen de la televisió. Jo vull ser un fenomen sociològic creat per mi mateix»

Núria MartíPalma16/06/07 0:00

-Estam acostumats últimament a veure-us a la televisió com el mestre (o l'astre intercomarcal que diu vostè). Tot plegat no és un acte de massa supèrbia?
-Em sembla que tothom ha captat ja que aquí hi ha molt d'humorisme, que hi ha fins i tot un punt de paròdia. Que jo m'autodenomini encara com el guapo del Último de la fila em sembla que ja ha quedat clar que és broma. Em sabria greu que algú em pogués prendre seriosament.

-Citam un fragment del seu darrer disc, Matem els dimarts i els dijous: D'homes com vostè, encara se'n fan?
-Aquesta frase -de la cançó La cuixa i l'ala - és per cridar l'atenció sobre el fet de ser tan beneits. A mi, em fa molt de riure l'espècie humana. Sobretot els mascles, que ens creim molt importants. El nostre pas pel planeta, el trob bastant còmic. Cotxes que van per aquí, altres que van per allà. S'hi t'ho mires fredament fa riure.

-Són això les vostres cançons. Fragments de vida, còmics, sense sentit?
-Les meves cançons tenen totes una lògica. El que passa és que no és una lògica de primera escolta.

-Hi ha una cançó instumental, però, que du per nom Aquell llarg hivern sense paté?
-Això va ser una anada d'olla total. No ho vàrem pensar ni 15 segons.

-Se li'n va l'olla?
-Jo em consider una persona completament decent i equilibrada. Crec que són tots els altres els que estan sonats, però no podem dir res perquè ells són molts. Són tants mirant el mateix programa, a la mateixa hora, amb el mateix vestit i el mateix cotxe... Si això és ser normal, jo accept que no som normal. Jo no vull ser un fenomen sociològic de la televisió, com ells. Jo som un fenomen sociològic creat per mi mateix.

-Són molts anys de carrera, com cita també en una cançó. Creis que s'ha acabat el xou?
-No. Ho pas molt bé amb el meu ofici. M'agadra molt i me'l prenc molt seriosament. He estat molt afortunat, he tocat amb un conjunt amb el qual hem vengut 3 milions de discos. A 40 anys vaig dir que plegava, que volia cantar en català i crec que m'ha anat molt bé. He tingut la sort de fer-me famós dues vegades.