Un jove localitza, per casualitat, una població talaiòtica a Marratxí

A la zona s'han trobat en els darrers anys més de 30 jaciments

G.A.M.Marratxí14/06/07 0:00

Fa uns dies, el jove Javier R. Darder, veí de la Comuna de Can Domingo de sa Cabaneta, va localitzar unes restes de pedres alineades en un solar al costat de la seva casa, que va creure identificar amb una construcció prehistòrica i va avisar el dibuixant i estudiós de temes arqueològics Vicenç Sastre per tal que en fes les comprovacions pertinents. Aquest va visitar ahir la zona i va constatar la troballa d'un navetiforme que forma part d'un poblat pretalaiòtic del qual ja se suposava l'existència a causa dels indicis de la zona, però que es resistia a ser localitzat.

El poblat en qüestió estaria format per un conjunt d'habitacions naviformes de les quals una conserva la forma del bassament i lloses dels seus murs exteriors, alguna d'aquestes de considerable mida. En aquestes restes, es veu perfectament la planta en forma de ferradura allargada i punta absidal, així com el doble mur format per lloses verticals d'una grossor considerable. Aquesta habitació és típica del període pretalaiòtic i es podria situar entre 1700 i 1100 abans de Crist. Les seves dimensions serien d'uns 8 x 4 metres. Sastre explicà que els habitants del poblat van poder ser els mateixos que van construir les coves d'enterrament de Son Caulelles i Can Pinso, situades a una distància equidistant d'1,2 quilòmetres respecte del poblat rescatat.

La troballa ha pogut produir-se perquè la propietària del terreny, Catalina Jaume, va decidir fer una neteja a fons de la garriga per impedir, d'aquesta manera, un malaurat incendi de cara a l'estiu. La vegetació cobria les pedres que donen forma a la construcció navetiforme, que ara haurà de ser estudiada pels arqueòlegs. Sastre advoca per l'estudi en profunditat d'aquesta troballa per liquidar un deute històric del poble de Marratxí amb el seu patrimoni arqueològic, que s'ha perdut en gran part per deixadesa o ignorància administrativa. El jaciment s'estén per un terreny d'una quarterada envoltat d'urbanitzacions i construccions que ho podrien haver destruït. El solar estava ple de runes i fins i tot servia d'abocador, fet que també es dóna en altres jaciments de Marratxí i que el mateix Sastre ha denunciat en nombroses ocasions.

Els jaciments i monuments prehistòrics que s'han localitzat en el municipi de Marratxí en els últims temps constitueixen una xifra, d'entre 30 i 40, que duplica el catàleg elaborat per Josep Mascaró Pasarius en els anys seixanta del segle XX. En general es troben en estat precari. El cas més flagrant és el de la cova de Son Caulelles, naveta pretalaiòtica d'enterrament que, encara que passarà a propietat municipal, està plena de runes i porqueria.