La Torre d'en San Simón (1856)

Miquel Ferrà i Martorell02/05/07 0:00

Baixant pel carrer de Sant Jaume i pujant, segona cantonada a la dreta, per la costeta de la Gavarrera, topam amb el carreró de l'Ermità que ens ha de dur a la placeta de la Cavalleria. En aquest espai tranquil, arbrat i panoràmic, podem observar, imponent, la torre de Cal Comte de San Simón i la part del darrere de la seva mansió senyorial d'aspecte palatí. Tot seguint les indicacions del seu promotor, Miquel Ferrà, va fer una aplicació italianitzant de suggeriments palatianes de la qual resulta una estructura d'una certa majestuositat, que no oblida, tampoc, aspectes ornamentals d'estil Imperi. Després de pegar una ullada a la façana principal, amb pilastres corínties, encoixinats a la plata baixa, cornises i entaulaments de tipus clàssic, portal sumptuós, escala d'honor de marbre blanc, relleus amb temes heràldics, vegetals i al·legòrics. La família Saint-Simon, francesa, s'havia refugiat a Mallorca el 1795, després de la Revolució, com altres fugitius galsentre clergues, nobles i monàrquics compromesos. Lluís Saint-Simon Sandricourt emparentà aquí amb els Orlandis. Fruit d'aquella primera unió neix un segon Lluís, hereu del títol, al qual, per casament amb Isabel Montaner, afegeix el de Marquès del Reguer. En els elements decoratius, entre àguiles nobiliàries i altres símbols de grandesa europea, hi figuren símbols de les arts i les lletres per a fer justícia del que tal llinatge aportà a la cultura.

És per això que observant aquesta torre prismàtica de sis pisos, blanca, amb finestres d'entaulament classicista, hom pensa que el seu estudi més alt seria àmbit de llargues hores de lectura, investigació o escriptura. Banyada pel sol, com diria un poeta, i sense un bri d'ombra, dominant horts i jardins en retrocés, la torre ens fa pensar tanmateix en altres Saint-Simon d'universal fama, aquell Louis de Rouvroy, duc de Saint-Simon (París, 1675-id. 1755), que en les seves Memòries que van de 1694 a 1723, relata en un estil el·líptic i ple d'imatges la vida a la Cort de Lluís XIV. Una altra celebritat és Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon i parent de l'anterior (París, 1760-id. 1825), no historiador i polític, com aquell, sinó filòsof i economista. Propugnà un socialisme planificador i tecnocràtic, fundat sobre una religió de la ciència i una nova casta d'industrials. La seva doctrina, el sansimonisme, inclòs en eCatecisme dels industrials (1823-1824), pertany al que s'ha anomenat socialisme utòpic. No sabem fins a quin punt hi podia haver llaços familiars entre aquest Comte de Saint-Simon, parisenc, i el Comte de San Simón (que era com es signava ja espanyolitzat) mallorquí. Poc importa, puix que la bella evocació romàntica ja està feta.