La campana de l'Almudaina (1867)

Palou i Coll situa el seu drama en el Castell de l'Almudaina l'any 1362. Amors ocults, revenges, traïcions. Els personatges: Dona Constança, Isabel, Gilabert de Centelles, Jaume IV de Mallorca, Beltran Roig, Pere de Tornamira i Galceran de Tous. L'argument es basa en un fet històric prou conegut: «El fill de Jaume III havia caigut presoner a la batalla de Llucmajor quan només tenia catorze anys. El rei d'Aragó el va fer tancar a un calabós del Castell de Xàtiva, però sabent que hi havia encara partidaris seus que el volien alliberar, el va fer estar captiu al castell Nou de Barcelona, i de nit, dins una gàbia de ferro. La nit del primer de maig de l'any esmentat, uns conjurats, amb la col·laboració d'alguns oficials de la fortalesa, obriren la gàbia amb una clau falsa i el príncep fugí... Amb aquest rerefons es mou l'acció teatral. La descripció escènica del segon acte posa un entorn als personatges que esperen el retorn del darrer monarca de la casa privativa de Mallorca: «Sala gòtica de l'antic palau reial de l'Almudaina a Palma. Porta en el fòrum amb un retrat a cada banda, el de l'esquerra de dona; al peu de cada retrat un trofeu d'armes. A ambdós costats portes en segon terme, i en el primer dos torrellons que s'obrin en el prosceni, el de la dreta és obert, i per damunt de la barana que hi ha en el fons es divisa la mar llunyana. El de la dreta està tancat, i en obrir-se s'hi veu el caragol practicable del torrelló i en el centre la corda que figura ser de la campana del mateix torrelló. Mobles de l'època (romànics i gòtics) i una taula amb la coberta blasonada amb les armes d'Aragó i escriptori. És l'hora de l'entrada de fosc.»