Pau Vidal combina lingüística i intriga a la novel·la «Aigua bruta»

Narra aventures etimològiques com faria el Coromines del segle XXI

Francesca MaríPalma19/04/07 0:00

La contaminació lingüística i la dels aqüífers es combinen a tall de denúncia a Aigua bruta, la primera novel·la de Pau Vidal (Barcelona, 1967), que ha estat el guanyador del premi de Literatura Científica 2006. Un llibre emmarcat en el gènere negre i que combina la seva passió, o «malaltia», pels mots amb una trama sobre els abocaments il·legals de la indústria farmacèutica als rius del Principat. «El gènere policíac se sotmet a unes pautes molt clares, i després omples tots els espais intermedis amb altres coses. Aquí és on entra en joc la crítica social», assegura l'autor. «En aquest cas ha estat l'aigua, però podrien ser moltes altres coses, hi ha temes de denúncia arreu».

El protagonista de la història, Miquel Camiller és, a semblança el seu creador, un caçador de paraules. La seva gran passió és l'etimologia i, per això, Camil «reinvidica el punt de vista científic sobre l'idioma». Mogut per aquesta curolla, Camil emprèn un viatge amb moto arreu del territori per actualitzar eDiccionari etimològic de Joan Coromines. Pel camí, el protagonista ensopegarà amb un carrerany ple d'intrigues: un excursionista mort, un riu contaminat, un científic desaparegut... fins a arribar als abocaments contaminants.

En aquesta novel·la, Vidal ret també un homenatge a un dels escriptors que més ha traduït, Andrea Camilleri, considerat un mestre del gènere negre. Així mateix, aquesta història de lladres i serenos té una mallorquina com a protagonista, la padrina de Camil, una dona de 108 anys addicta a la lectura policíaca que des del seu sofà «dóna les claus a Camil per desfer l'entrallat de la trama». «Aquest és el meu homenatge a la literatura, que té el poder de desxifrar el món», explica l'escripor. Bon coneixedor de la realitat lingüística als territoris de parla catalana, Pau Vidal compara la situació de la literatura en aquest idioma amb el que passa amb la construcció: «hi ha molta més oferta que demanda». Vidal creu que actes com els de la Fira de Frankfurt poden ser positius per donar a conèixer el català, sempre que «no estiguin tan polititzats».