El lul·lista don Juan Manuel (1328)

Miquel Ferrà i Martorell22/03/07 0:00

Al nostre veure, don Juan Manuel (Escalona, 1282-Còrdova, 1347), fill de l'infant don Manuel i nét del rei Sant Ferran, regent de Castella durant la minoria d'Alfons XI i, per tant, parcialment responsable de les discòrdies interiors d'aquells moments, que trobà en la literatura la necessària teràpia per a combatre les angoixes polítiques, fou un fidel seguidor de l'esperit lul·lià. No només en el seu Llibre del Cavaller i l'Escuder, que imita en molts aspectes i sense reserves eLlibre de l'Ordre de Cavalleria sinó també en nombrosos escrits didàctics i apòlegs exemplificals, essent d'aquests els més notables, els continguts en l'obra Llibre de Patroni, també conegut com El comte Llucanor, que enllestí el 1334. Per a observar com era de clara aquella influència lul·liana en tendrem prou amb un d'aquells contes profundament intencionals. És aquest: «Hi havia, temps enrere, un sant ermità, de purs i senzills costums. El seu únic pensament era ser agradable a Déu i útil als altres; i, per a recompensar-lo, un àngel baixava del cel, i li explicava tot el que l'home pietós desitjava saber. Amb freqüència preguntava qui havia de ser el seu company en el cel, però l'àngel replicava que no era cosa bona mostrar curiositat envers el que s'esdevenia a les mansions celestials i que s'havia de contentar amb el company que li donassin. Però tant va insistir en allò l'ermità que, finalment, l'enviat de Déu, li digué que el seu company havia de ser el rei Ricard I d'Anglaterra.

No restà satisfet el bon ermità amb aital resposta, perquè havia sentit parlar d'aquell monarca i sabia que era un home de caràcter ferotge i molt donat a la guerra, que havia fet morir moltes persones i n'havia empobrit i desterrat d'altres. Dura cosa li semblava que ell, humil i pacífic servent de Déu, hagués de tenir destinat tal company en el cel i així ho va dir a l'àngel; i en desaparèixer el celestial missatger, el pobre ermità començà a descurar les seves pregàries, entregant-se a negres pensaments. En veure'l així el Senyor li envià novament l'àngel amb la missió de dir-li que no es posàs trist, perquè el rei Ricard gaudia de gran favor a la cort celestial i s'havia fet tan agradable als ulls de Déu amb una sola de les seves cavalcades, com l'ermità amb la seva llarga i santa vida. Molt sorprès va restar el pietós ermità amb aquelles revelacions i demanà quina casta de cavalcada era aquella que fins a tal punt havia donat a Ricard el favor de Déu...».

Sembla que els mèrits del monarca anglès amb aquella cavalcada fou de posar-se al davant de les tropes que anaven a la conquesta dels Sants Llocs de Palestina. Aquest doble objectiu, equiparable en la ment de Ramon Llull, com es desprèn dels seus escrits, de practicar el misticisme i reconquerir Jerusalem, pareix, doncs, en aquest don Juan Manuel devotament lul·lià.