21 de març, Festa del Nou Dia a Ain Diwar

Les fronteres humanes són molt diferents, perquè la gent kurda no en té, de fronteres. Almenys no en té dins el seu imaginari antic. O no són les mateixes. Si es mira el seu mapa es comprovarà que s'escampen per llocs que es diuen Síria, Turquia, Iraq... Però ells són ells, una població molt nombrosa que sent que la fan anar a la deriva. Hi ha temporades en què tenen presència als informatius, d'altres tot és silenci. Silenci extrem dins el seu temps de cada dia. Llengua, literatura, música... són coses que existeixen rere les cortines de la negació, del mal temps, del rebuig.

Cada 21 de març el pont d'Ain Diwar, més enllà de Hassaque i Qamishle, prop d'Al-Malkyer, és el lloc de concentració de la gent kurda que celebra la Festa del Nou Dia. L'herba fresca i roselles ben vermelles han fet desaparèixer la pols dels mesos de sequera. Ja no hi passen guerrers macedonis, per damunt del pont antic. Al riu s'ha fet lluny, va al seu aire i, capriciós, es mou a la seva manera. Damunt la verdor del març la gent kurda canta, balla, menja i beu perquè és el seu dia i existeixen plens de vida. El pont d'Ain Diwar és símbol kurd, emblema que els ajunta. I d'allà arriba el recordatori i el convit: el 21 de març és la nostra festa. Vindràs?