«Las alas de la vida», una pel·lícula sobre la vida i l'esperança arriba al Renoir

El film de Canet narra la història d'un metge mallorquí afectat d'una greu malaltia

Núria MartíPalma15/03/07 0:00

«Amb molta por», així és com el director de cine Antoni Canet emprengué la idea del seu bon amic Carlos Cristos, afectat per una malaltia neurodegenerativa, per rodar un film sobre el seu darrer tram vital. «Teníem molta por d'enfrontar-nos a un tema tan difícil. De veure si seríem capaços d'aguantar com la malaltia va guanyant la batalla a un amic», digué el director en la presentació de la pel·lícula Alas de la vida, que s'estrena aquest divendres al cines Renoir de Palma. I en foren capaços. És més, lluny d'un documental trist, dur, sobre la mort de Carlos Cristos, «n'ha sortit una pel·lícula sobre la vida. Un autèntic crit a l'esperança», sentencià Carmen Font, esposa del metge.

Tot i ser gallec, Carlos Cristos està afincat a les Illes des de fa ja molts d'anys on s'ha casat amb una mallorquina, també metgessa, i ha exercit la medicina familiar en els centres de Camp Redó, Son Sardina i Bunyola. Joan Pou, president de la Societat Balear de Medicina Familiar, afegí que «Cristos ha estat molt valent i ha fet una gran contribució a la Medicina», «un dels grans mèrits del film és que, més enllà de diagnòstics i tractaments, parla del que hem de fer quan la malaltia ens guanya la partida». Darrere Las alas a la vida hi ha més de 3 anys de seguiment i 70 hores de gravació en les quals es pot veure l'evolució de la malaltia del metge, però també on es domostra «com es pot ser feliç dins una gran desgràcia i com Carlos aconsegueix fer extensible aquesta felicitat a tots els que estan al seu voltant» comentà el director.

Segons l'esposa del metge, la pel·lícula ha estat també la millor medicina per a Carlos, ja que «el fet de ser-hi, de pensar-hi i de fer-la li ha donat molta vida». De fet, la idea del film fou del mateix metge. En un principi, la intenció era fer-ne un reportatge per al programa Informe Semanal, tot i que, un cop visualitzat el material, optaren pel llargmetratge. Las alas de la vida ha estat ben reconeguda per la crítica i per tot el públic que ja ha tingut l'oportunitat de veure-la. El primer reconeixement arribà a la LI Semana Internacional de Cine de Valladolid, el passat mes d'octubre, amb el Primer Premi a la millor pel·lícula documental. Després, fou el premi especial Tirant de la Quinzena de l'audiovisual valencià, on fou també reconeguda per la seva qualitat cinematogràfica i humana. La prova de foc, la projecció davant el públic, també l'ha superada amb escreix ja que, en una preestrena a València, aguantà 10 setmanes en cartell. Pel director, el secret està «en el boca a boca. De bon principi fa por anar-la a veure fins que algú et diu: vés-hi, que n'eixiràs amb un somriure».