Villalonga-Lampedusa (1921)

Miquel Ferrà i Martorell15/03/07 0:00

Enllestia Llorenç Villalonga (Palma, 1897-Id.1980) la seva primera novel·la, Mort de Dama, però aquesta no era publicada fins al 1931. Es tractava d'una narració irònica i, al mateix temps, des de l'estimació de la decadència de la seva pròpia casta social a Mallorca. D'origen aristocràtic, Villalonga, estudià psiquiatria a París i exercí, després, a Palma, aquesta professió. La novel·la va molestar alguns d'aquells que tenien llinatges nobiliaris però fou desconeguda pel gran públic. Una altra novel·la, apareguda després, El gatopardo, de Lampedusa, mostrava molts aspectes argumentals comuns, puix que ambientada en el mateix univers, ofereix al lector un sorprenent paral·lelisme. Mesurat, volterià, cult, nostàlgic, contradictori, escriví després, Villalonga, més obres dins el que s'ha anomenat «cicle de Bearn»...

Per altra banda, Giuseppe Tomasi, príncep de Lampedusa,(1896-1957 ) desenvolupa en El gatopardo un vigorós relat sobre la decadència de la noblesa i el seu relleu, com a casta dominant, a l'època de la unificació italiana. Però abans de contactar per una relació de semblança temàtica les escriptures de Villalonga i de Lampedusa, hi hagué un altre apropament mallorquí-sicilià en temps més antics i que fa referència al mite nobiliari dels Lampedusa. Així ens ho donava a conèixer l'historiador P. de Montaner des de les pàgines del llibre Santa Catalina de Sena. Memòria d'un Convent (1659-1966), publicat per la UIB el 2001: «He pogut esbrinar que son pare (es refereix a Don Pedro Velázquez della Cerda) era un sicilià d'origen espanyol de la família del qual -marquesos de Murata la Cerda- procedia ni més ni menys que el famós Gattopardo, protagonista de l'homònima novel·la històrica de Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1958). En efecte, l'any 1977, el duc de Verdura i marquès de Murata la Cerda (nét del jove heroi Tancredo del Gattopardom, en realitat anomenat Corrado) explicava els orígens de la seva família, i recordava com arribà al seu temps aquella, en altres èpoques orgullosa vila marquesal de Murata la Cerda...».

La novel·la de Lampedusa fou portada al cinema per Luchino Visconti el 1963 i el film ha esdevingut un dels grans clàssics del cinema. Memorable és l'actuació de Burt Lancaster en la seva elegant i vigorosa composició de Fabrizio Corbera, príncep de Salina. Brodà també el seu paper Alain Delon com a Tancredi i no fou menys remarcable Claudia Cardinale. L'escenari principal és la festa en el palau dels Ponteleone, i potser, l'escena més característica, el vals que balla Amgelica amb el príncep, enmig de grans dames i cavallers de carns llinatges.