El museu Es Baluard presentarà «Un segle de paisatgisme a les Illes Balears»

El gènere assolí una especial rellevància des de final del segle XIX fins a mitjan XX

«Fossar de pedres. Camí de ses monges», de Santiago Rusiñol, pertany a la col·lecció de Sa Nostra.

R.C.Palma10/03/07 0:00

Amb vista a la primavera, Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma organitza, amb el patrocini de la CAM, una exposició dedicada al paisatge de les Illes, un gènere que va assolir una especial rellevància des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX. La mostra, que es presenta sota el títoUn segle de paisatgisme a les Illes Balears, es podrà visitar del 30 de març a l'1 de juliol de 2007. Comissariada per l'historiador i crític d'art Francesc Miralles, l'exposició reuneix mig centenar d'obres de vint-i-cinc artistes internacionals, procedents principalment de col·leccions privades d'Amèrica Llatina, de Catalunya i també de les Illes.

Com és sabut, un dels principals objectius d'Es Baluard és recuperar la memòria artística de l'Arxipèlag. Amb aquest projecte, el museu pretén oferir una visió sintètica d'allò que significa la pintura del paisatge i la seva renovació en el context artístic d'aquesta comunitat, on des de final del segle XIX destacats artistes desembarcaren a l'Illa per desenvolupar-hi una part de la seva carrera.

Segons el comissari Francesc Miralles, aquesta mostra es planteja a partir «d'una tesi de sòlid contingut», ja que Mallorca ha estat determinant del tot per a la configuració del paisatgisme espanyol i, en menor grau, per al paisatgisme en alguns punts d'Amèrica del Sud. Segons es desprèn d'això, no es tracta de fer una compilació d'una sèrie d'obres més o menys impactants, sinó de subratllar la importància que Mallorca ha aconseguit dins de la pintura espanyola. Mentre Madrid se centrava en la pintura històrica i costumista, Catalunya es decantava per la natura; tots els pintors catalans descobriren a Mallorca, més que una temàtica, una manera de concebre el paisatge. A partir d'aleshores es va estendre una visió lírica de la natura que ha marcat la història del paisatgisme.

L'exposició se sustenta en mig centenar d'obres que poden incloure's en la centúria que va de 1850 a 1950. Els noms presents, prou importants, són de la categoria d'Anckermann, Anglada-Camarasa, Arasa Gil, Bellini, Bernareggi, Blanes Viales, Boveri, Llorenç Cerdà, Cittadini, Degouve de Nuncques, Fuster Bonnín, Fuster Valiente, Gelabert, Gimeno, Junyer, Meifrén, Mir, Montenegro, Nadal, O'Neille, Pidelaserra, Bernaldo de Quirós, Ribas, Rusiñol i Vives Llull (l'únic menorquí de la llista). Molts d'ells són nascuts a l'Illa; altres s'hi instal·laren fins a la seva mort; la resta hi va venir en alguna ocasió atret per les característiques del paisatge. Com a anècdota, s'ha de recordar que obres d'alguns d'aquests autors s'exposen, ara mateix, en una exitosa mostra al Museu Metropolità de Nova York, tal com va avançar aquest diari en la seva edició d'ahir, per tal de donar a conèixer una època molt fructífera en la plàstica catalana.