«Los irrepetibles» omplirà de rialles improvisades l'Auditòrium de Palma

«Hi ha una diferència substancial entre el xou de la tele i el directe, perquè en un teatre se superen els límits de la tele i tot es converteix en una gran festa», comentà Jiménez. També indicà que a Los irrepetibles es poden veure els actors «en el seu estat més pur, perquè és l'estil de cadascú -en forma d'enginy, agilesa mental, atreviment o sagacitat- el que el treu de cada situació».

El públic juga un paper important en el desenvolupament del muntatge no sols amb la seva participació damunt l'escenari, sinó també a través de les seves peticions, que ha d'escriure en unes targetes abans d'entrar a la sala i que serveixen després com a motiu de les improvisacions.

«Una de les coses que fa més gràcia al públic és fer 'sofrir' els actors proposant-los situacions i personatges tan absurds com sigui possible per intentar posar-los en un compromís», destacava Goyo Jiménez. Bermúdez, pel seu costat, afegí que «quan no hi ha guió, qualsevol cosa que ocorre al pati de butaques es trasllada a l'escena».