És tapat un clot dantesc (1916)

Quan les aigües de sa Riera, aquest torrent major de Mallorca, han passat sota el pont de la Porta de Santa Catalina, formen, actualment, una pintoresca i petita cascada. En el passat, com podem veure a una fotografia de 1893, el paratge d'aquest indret era ben diferent. Aleshores, la caiguda devia tenir no menys de vuit metres i formava un gorg profund. Li deien, popularment, «El Clot de l'Infern» i en aquell parany hi acabaren, en greus accidents, un bon nombre d'aventures infantils. El 1916, després d'enderrocar la muralla i la porta d'aquesta zona, es començava a construir el nou mur del marge esquerre, tot soterrant els tres primers ulls del pont, i desapareixia aquell perillós fondal fet amb les torrentades de segles. Fou, doncs, un gorg dantesc que ens faria pensar en aquella obra, «La Divina Comèdia» de Dante Alighieri (1265-1321), que en els primers versos del cant inicial ens parla de com algú perd el camí i s'endinsa en un punt de gran foscúria, de com una ombra bestial li pega una empenta i el llançà a un racó que mai no ha conegut el sol, de com la víctima se sent immersa en aquella profunditat amarga des d'on és inútil cridar auxili puix que tanmateix acaba imposant-se un llarg silenci. Aleshores, la víctima vol escalar els negres murs de terra que rellisca, on ni les urpes de les bestioles aconsegueixen assentar-se... Alçà l'home perdut la vista i tot el que pot observar és, allà dalt, els reflexos dels raigs solars, però en fons de la clotada, un perillós llac causa la més intensa paor.