El carnaval, il·lusio i negoci (1922)

Miquel Ferrà i Martorell18/02/07 0:00

Conta Lluís Fábregas y Cuxart que el Carnaval a Palma tenia el seu particular encís en els feliços 20. Aleshores, explica, s'animava el Born i els carrers de Palma. Hi havia pluja de pierrots i dominós i colombines (desfresses de caire mediterrani, venecià, que més senyorívols que les impròpies vestimentes antillanes i brasileres, millor identificades amb Canàries, que hauríem de recobrar. A la Rua i dins l'organització de carrosses i comparses s'hauria d'establir un criteri més d'acord amb les dades identificatives del que Mallorca és.) i per tot arreu, «resultava agradable escoltar típics passacarrers i poupurris de sarsueles i sainets de l'època. Quantes monedes, quants cèntims no eren llançats des dels balcons als membres de les Estudiantines que recollien aquells òbols amb les seves panderetes! A les vitrines i escaparates dels forns i les pastisseries hi havia grans ensaïmades amb tallades de carabassat i sobrassada. N'hi havia de grans i assequibles al preu de dotze cèntims i d'altres que costaven fins a dos duros... Tothom anava amb so paquetet. La Rua girava molts cops pel brollador de la Rambla i arribava fins a la caserna de Cavalleria i, en alguna avinentesa, fins a la punta del darrer martell del moll.»

Personatge popular de la festa era «Carites», grassonet i seriós, carregat de serpentines i ous de confetti, amb el seu petit capell de trona i el seu carretonet estirat per una somereta algerina.

«Les bromes eren la sal de la festa... «Hi havia una comparsa d'al·lots de cinquanta anys o més. A tots ens agradava desfressar-nos i a la comparsa habitual, als de sempre, no ens venia de nou es ser coneguts. Quan més rara era la careta i la nostra vestimenta, un llençolot o una cortina arnada, en distingir-nos de les altres desfresses, els nostres amics sabien certament que havíem d'esser nosaltres. Jo el primer. La desfressa ens servia de diversió i estalvi...»

Llavors, hi havia el comerç. Poques pessetes ben invertides.

«El Carnaval anava lligat al comerç com cap altra festa. Solien despatxar els botiguers i magatzemistes de teixits tot quant retal tinguessin en els prestatges que no hi havia hagut manera de vendre. Aleshores el comerç no havia inventat encara la venda d'articles de final de temporada, les rebaixes, i aquells gèneres, bé fos pels seus colors escandalosos o per no haver encertat el fabricant el gust del client, no havia d'esser malvenut. Gràcies a les desfresses i als ornaments carnavalescos, sense necessitat de regalar la mercaderia, es cobrien despeses...».

Un aïllament, doncs, comercial que cercava l'enginy en aquest calendari festiu de Mallorca.