La Gioconda morí en un convent de Florència quan tenia 63 anys

Un professor italià ha recuperat ara el registre de la seva defunció

TW
0

La model en qui es va basar Leonardo da Vinci per pintar la seva famosa Mona Lisa, que s'exposa al Museu del Louvre de París, Lisa Gherardini, va morir el 15 de juliol de 1542 als 63 anys al convent de Santa Úrsula de Florència. Així ho assegurà ahir el professor italià Giuseppe Pallanti, en unes declaracions en què explicà que va trobar aquestes dades quan consultava uns documents que es conserven en un arxiu de Florència. El convent en el qual va morir la dona pertany actualment a l'Estat italià i està abandonat.

La troballa confirma, segons l'expert, que la model en qui es va inspirar Da Vinci (1452-1519) era l'esposa del comerciant florentí Francesco del Giocondo, d'on ve el nom de Gioconda, com defensava Pallanti en un llibre publicat fa dos anys. El document trobat per l'investigador és un registre de difunts de la parròquia de Sant Llorenç. S'hi assenyala que la dona, viuda i malalta, va passar els darrers anys de la seva vida al convent, on va ser assistida per una monja de nom Llúcia, tal com havia disposat el seu marit.

La mateixa investigació va revelar que la dona va habitar en una casa davant de la de la família de Da Vinci, al carrer Ghibellina de Florència. Gherardini provenia de la burgesia rural de Florència i es va casar amb Del Giocondo, que per la seva activitat comercial es relacionava amb el pare de l'artista, el notari Piero da Vinci. Pallanti també va descobrir en les seves indagacions un escrit que reflecteix un préstec de diners entre Del Giocondo i els monjos de la Santíssima Anunciata redactat per Piero da Vinci el 1470. La Gioconda, realitzada entre 1503 i 1506 a Florència, és una de les pintures més famoses del món, i la identitat de la model i el significat de la seva expressió han generat interpretacions i llegendes de tot tipus. En vida de Da Vinci ja s'estudiava la possibilitat que la identitat de la Mona o Monna Lisa fos la de Lisa Gherardini. Segons el document trobat, la dona del somriure enigmàtic tenia molta notorietat pública dins el seu entorn.