Huguet, Antologia de poesia i prosa

La Biblioteca d'escriptors mallorquins continua demà amb un recull de l'autor de Campos

23/12/06 0:00

G. CARRIÓ. Palma.
L'investigador de la literatura Damià Pons i Pons ha tingut cura de la selecció dels escrits que formen el volum Antologia de poesia i prosa de Damià Huguet, en el desè aniversari de la seva mort. Pons també és l'autor de la introducció en la qual repassa els aspectes biogràfics i els valors literaris de l'escriptor. El llibre ofereix seixanta poemes, «tants com els anys que enguany fa que va néixer l'autor», des del primer recull, Home de primera mà, fins al darrer, Les flors de la claror. L'antologia queda closa amb alguns dels relats del llibre Les fites netes, publicat el 1996, que compilà els articles apareguts primer a la revista Ressò de Campos. Pons ha definit l'autor com a «un poeta singular i fortament creatiu»; i és una de les plomes més sòlides i de més vasta cultura de la generació literària dels setanta. Damià Huguet nasqué a la vila de Campos l'any 1946 i hi morí el 1996. Es dedicà tota la vida a l'empresa familiar, però més enllà fou un home d'inquietuds culturals diverses que va satisfer intensament. Com a afecció destacada, cal anunciar la seva passió, ja des de la infantesa i joventut, pel cinema. Les projeccions fílmiques al poble natal, des dels anys cinquanta endavant, li oferien l'oportunitat de conèixer món i ambientacions llunyanes. La seva literatura s'enriquí profundament d'aquest vessant, fins al punt de considerar alguns dels seus poemes com a «cinematogràfics». Sentí una sincera admiració pel treball de directors com Truffaut, Godard, Visconti, Fellini i Buñuel. Assistí, fins i tot, a diversos festivals internacionals com el de Canes, Valladolid i Sant Sebastià. En aquests certàmens va poder fotografiar professionals reconeguts d'aquest món; una altra de les seves activitats creatives. També retratà amb la càmera el seu món més immediat, el familiar, el local -com a cronista del poble-, i personalitats del moment com Blai Bonet, Maria del Mar Bonet, Gonzalo Torrente Ballester, entre d'altres. Dins l'àmbit de la filmació es pot esmentar el seu treball com a guionista en el reportatge Maria del Mar Bonet, gavines i dragons, emès per TVE el 1987.

Despuntà com a vertader activista, fruit de l'interès per la pròpia formació i per l'enriquiment del nivell cultural del seu poble. En aquest sentit, foren rellevants els cicles de conferències duts a terme els anys 1966, 1967 i 1968 a Campos, organitzats entre d'altres per l'historiador Gregori Mir. Així conegué Josep Maria Llompart, Josep Melià, Bernat Vidal i Tomàs, i altres influents intel·lectuals. La iniciativa s'amplià als anys setanta amb vetlades musicals, especialment dedicades a la Nova Cançó. Paral·lelament, començaren a ser habituals les seves col·laboracions en la premsa diària. Fou un assidu visitant d'exposicions i mostres artístiques, i com a pintor, s'interessà per la producció d'Antoni Tàpies, Joan Brossa i Ràfols-Casamada dels quals prengué notòries influències formals. El seu primer llibre de poemes fou Home de primera mà que aparegué publicat, només en part, en el volum col·lectiu 72. Albertí, Huguet, Nadal'any 1972. És considerat el primer poemari de la generació literària dels anys setanta. Després, edità Cinc minuts amb tu (1976) que fou premi Les Illes d'Or de 1973. Aquest recull encetà el camí de la consolidació com a poeta públic. El seguiren Carn de vas (1976) i Esquena de ganivet (1976), ambdós de forta impromta narrativa. A partir d'aquest moment, es mostrà més atret per la poesia d'avantguarda i publicà, successivament, Ofici de sords (1976), Com un peix dins el rostol(1978), Traus badats (1978), L'encant dels pentenills (1981) i Terra de reganyols (1981), a més d'algunes mostres de poesia visual i de poesia fonètica. S'ha d'afegir que, entre l'any 1976 i el 1984, realitzà una important labor com a editor de poesia. Dirigí les col·leccions Guaret i Quaderns campaners amb la pretensió de refermar el relleu generacional i donar suport als nous escriptors. També s'interessà pels estudis sobre temàtica del poble, adscrits a la historiografia més que a la creació. Així publicà els assaigs Bibliografia dels escriptors de Campos (1306-1979) (1980) i Aproximació a l'obra del poeta Miquel Garcia (1982).

La seva darrera etapa poètica significà un retorn a alguns dels plantejaments de les seves primeres obres i n'obtingué resultats més reeixits i elaborats. L'any 1984 publicà el poemari Els calls del manobre, que fou seguit de Guarets a l'alba (1987) i L'ull dels clapers (1988). El seu darrer recull fou Vols des d'Orly (1995). Damià Pons parla de cinc àmbits referencials per al conjunt de la poesia d'Huguet: l'entorn proper i íntim; Campos, la Mediterrània; París, com a símbol de l'indret on són realitzables totes les expectatives vitals, i el cinema. L'any 1996, en sortir a la llum el ja esmentat recull de narrativa Les fites netes, es confirmà la intenció de l'autor d'atendre el públic heterogeni i particular del poble natal però també la coherència amb la seva condició d'escriptor. Aquests articles tenien com a objectiu principal l'evocació de la infantesa, del seu redol físic i dels personatges que l'habitaven. La prosa representà per a Damià Huguet un nou repte per a un consolidat poeta multidisciplinar.