Els secrets de l'església de La Vileta, al descobert de mà de Gabriel Carrió

L'estudi historicoartístic L'església... ofereix, segons el seu autor, una lectura renovada del temple quant a la seva significació arquitectònica i quant a la valoració del mobiliari que inclou. El llibre ofereix la següent taula de continguts: l'assaig bibliogràfic, el context espacial; el precedent més remot dels oficis religiosos, i l'església anterior.

En la construcció de l'església és cabdal la figura de l'exclaustrat trinitari del convent ciutadà del Sant Esperit Miquel Ferrer, que, juntament amb altres exclusurats, impulsaren devers 1850 les obres definitives del temple que havien començat el 1817 sense prosperar. Però Gabriel Carrió també assegura que, si quelcom també caracteritza el temple de la Vileta, fou que molts dels ciutadans dels voltants col·laboraren en tasques físiques a l'acabament de l'església.

Quant al seu estil, l'església de la Puríssima Concepció s'alça a partir d'una planta basilical, de creu llatina, que cal classificar dins l'òrbita del neoclassicisme.

Pel que es refereix als retaules, convé assenyalar que la Vileta compta, des de 1996, amb el Retaule de les Ànimes del purgatori de Salvador Sanxo que arribà des de la Seu. Allà ocupava la capella on ara s'ha col·locat la pintura del desfet retaule de Sant Pere. Es poden fer esment a bones peces escultòriques, com la titular de la Puríssima Concepció o la de Sant Bonaventura, i un ventall d'obres del pintor Salvador Torres, com la del Baptisme de Crist.