Es Baluard fa palesa la veneració que sentia Pablo Picasso envers els llibres

La col·lecció reuneix 108 estampes i 25 llibres de diversos autors il·lustrats pel pintor

Carrete, Uberquoi, Martín i Miquel Àngel Utrillas (gerent de la Fundació Bancaja).Picasso també treballà en el tema de «Carmen».Algunes de les il·lustracions exposades. Fotos: J.TORRES

M.T.F.Palma28/10/06 0:00

Picasso i els llibres. Col·lecció Bancaja és l'exposició que, des d'ahir i fins al 7 de gener es podrà veure a Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. La mostra reuneix 108 estampes i 25 llibres de diversos autors il·lustrats pel pintor malagueny, amb tècniques que van des del gravat calcogràfic, el linòlium, la litografia, el fotogravat i l'offset. Totes les peces procedeixen de la col·lecció Bancaja, que posseeix la major col·lecció gràfica de Picasso reunida per una institució privada. De fet, durant la presentació de l'exposició, va ser Luis Fernando Martín, director de zona de Balears, el que va explicar que un dels objectius marcats per aquesta institució era el d'apropar la cultura als ciutadans.

Amb un gest d'assentiment l'acompanyaren Marie Claire Uberquoi, directora del Museu; Rogelio Araújo, gerent del patronat de la Fundació i Juan Carrete, el comissari.

Precisament, va ser Carrete la persona que va presentar ahir mateix la importància de l'exposició fent veure la veneració que sentia Picasso envers els llibres i com en va ser de fecunda, aquesta relació, ja fos treballant pels grans editors parisencs del moment, com Vollard, o per poetes amics seus, alguns d'ells maleïts, amb llibres il·lustrats d'edició limitadíssima i que, com De mémoire d'homme, de Tristan Tzara, editat el 1950 per Pierre Bordas, que va torbar-se més de deu anys a vendre's.

D'això es desprèn que Picasso va realitzar un conjunt de llibres no homogeni, tant pels editors com per les tècniques emprades com pels autors, que van des dels clàssics grecs als contemporaris. Picasso també va actuar d'il·lustrador en solitari i compartint volum amb altres artistes.

El comissari es va returar a explicar el que es denominen llibres enriquits, no il·lustrats, amb estampes del propi artista, en els quals es donen tota casta de singularitats en una edició limitada.

En l'exposició d'Es Baluard, que s'afegeix així a la commemoració del 125è aniversari de Pablo Picasso (succeïda, com va recordar Carrete, un 25 d'octubre, molt a prop de la data d'inauguració), es poden veure els vint-i-cinc llibres il·lustrats per ordre cronològic. El primer d'aquests és Clair de terre, d'André Breton, del 1923 i, el darrer és Pirosmanachvili 1914, d'Ilia Zdanevitch, del 1972.

Entre la resta de volums, cal destacar La tauromaquia o arte de torear, de José Delgado, que el 1959 va editar, a Barcelona, Gustavo Gili i en el qual Picasso es va haver d'enfrontar amb un antecedent, el de Goya o els que féu per la causa republicana, Sueño y mentira de Franco, de 1937, o per recaptar fons per la Creu Roja francesa: Jours de gloire. Historie de la Libération de París, de l'any 1945.