Ignasi Mora aboca l'hedonisme i el nihilisme més actuals a «Maig»

El narrador de la novel·la és el seu protagonista, per això «està escrita en un ritme trepidant, amb un llenguatge col·loquial», segons explicà l'autor. El personatge principal és un al·lot que viu en una família desestructurada que «un bon dia s'atreveix a sortir d'aquesta situació de passivitat i mal rotllo». Un personatge «amoral», fins i tot nihilista, però segons aclarí Mora, «nihilista perquè aquesta època ho és». Apolític, preocupat només per donar satisfacció als seus desigs.

Inspirada, segons confessà l'autor, en el film de culte Al final de l'escapada de Godard, és una «fugida cap endavant», on el sexe té una presència «descaradament fonamental». És precisament una al·lota, de nom Maig, que es convertirà en el seu leit motiv. «El sexe té una importància extraordinària en la realitat, determina gran part de la vida. Per això, juntament amb el llenguatge, és allò que més singularitza la novel·la».

El to és marcadament humorístic, fins i tot arriba al to grotesc, com puntualitzà Mora. «El to dramàtic ja no serveix. Aquest to irònic em va molt bé amb la meva personalitat, però també amb la col·lectiva. Pens que els valencians tenim tendència a la broma i a la sàtira, com reflecteixen les Falles».

Mora ha publicat, entre d'altres les nove·les, Finale (1990, premi dels Escriptors Valencians), Les veus de la família (1992, premi Joanot Martorell i premi Ciutat de Palma) i Mela (1997), a més del recull de narracions Les veus de la ciutat (1999) i el dietari de ficcions Un corrent interminable (2000, finalista del premi Josep Pla).