Criatures bosquetanes (2 d.C).
Quan ens apropam a aquests dies de tardor o primavera d'hivern, podem fer com els autors classicistes i evocar aquelles criatures mítiques i bosquetanes de l'antigor, governades o presidides per Silè. L'autumne del 2 d.C. Ovidi enllestia la seva Ars Amatoria que completava l'altre llibre titulat L'art d'estimar i en la redacció d'aquella no oblidava tractar sobre els éssers mítics que poblaven la natura dels grecollatins, especialment els boscos, les coves i les fonts. Esmentava, per exemple, la nereida Tetis, equivalent a la nostra dona d'aigua, que es va casar amb el rei Peleu i de la quan unió naixeria Aquil·les. O Egèria, nimfa consellera i amant del rei Numa Pompili, contant-se que en morir aquest monarca, ella es va retreure als boscos d'Ariccia i allà, plorant sempre seguit la pèrdua del seu amor, es convertí en font. Però la metamorfosi és encara molt més complexa i així, les Heliades, germanes de Faetó, es transformaren en pollancres. O les set filles d'Atles convertides en coloms. I així la metamorfosi de molts al tres personatges que tenen per escenari un locus amoenus, com el descrit a la part III del llibre, allà on diu:
També a Illes Balears
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- [VÍDEO] Representen una obra catalanòfoba en un acte sobre discriminacions
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- Multada il·legalment amb 200€ per portar el CAT a la matrícula del cotxe
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.