«La capsa de Mu», un viatge emotiu pels embulls de l'amistat, aterra a Tàrrega

Aquest conta poc a poc i amb un ritme in crescendo, la historia d'una colla d'amics que es retroben a un lloc molt especial per ells, on es feren grans i on descobriren la sexualitat, l'amistat i la complicitat de la música. Amb el fil d'Ariadna d'una capseta amb el renou d'una vaca, en catalitzen els diferents records, que s'embarullen per continuar-los en diàlegs que desvelen els secrets de cada personatge, ja sigui en petits nuclis de converses o en rotles amb tots els actors.

Les històries tenen molt, com assenyalà Sánchez, d'«autobiogràfic», tant de Jordà com de Barceló, «però també té coses de tots nosaltres». La paternitat, la iniciació sexual, la mort, les herències, la salut mental, les frustacions laborals i familiars, etcètera. Molts d'aquests problemes sense resoldre surten a través del personatge extern, que representa Sánchez.

Com ella mateixa explicà, «som un poc el punt de conflicte extern que dóna les claus per poder explicar dins l'obra les diverses històries». Un dels personatges amb més secrets és el d'Herrero, com ens resumí ella: «Eva és impulsiva, immadura i egoista, amb secrets no resolts». Aragunde dóna vida a un personatge frustat amb el seu treball, un mirall a la inversa del personatge de Mohedano, que com ella tampoc és «allò que li agradaria ser, però quan es posa a reflexionar no s'atreveix a enfrontar-se», explicà Aragunde.

Sense estar dins el guió, i com si fos cosa d'uns veïnats molt renouers d'aquesta casa de la infància, en les funcions es podia sentir els renous d'un parc d'atraccions just devora de l'Espai Illes Balears. Paradoxalment, l'organització, segons explicà el gerent de la fira, Pau Llacuna, ha limitat enguany les funcions de carrer (entre elles algunes previstes pel Govern) per temes acústics, perquè «certs espectacles creen molt de renou, i no deixen sentir les obres».