Neix Hendrik Lorentz (1853)

Miquel Ferrà i Martorell18/07/06 0:00

Tal dia com avui neix a Arnhem el físic holandès Hendrik Antoon Lorentz. Es dedicaria bona part de la seva vida a l'ensenyament universitari. Obtingué el seu doctorat amb honors a Leiden i el 1875 aconseguia una plaça de catedràtic de física teòrica, càrrec que conservà fins a la seva mort. La seva tesi doctoral ja dibuixà la que seria la seva trajectòria investigadora. Versava sobre les radiacions electromagnètiques que Maxwell havia donat a conèixer una dècada abans. Segons la creença general en aquell moment, la radiació electromagnètica es produïa per oscil·lació de les càrregues elèctriques. Però si la llum era una radiació electromagnètica com les ones de ràdio... On eren les càrregues elèctriques oscil·lants? Aquesta pregunta interessà Lorentz, que el 1890 va creure que el corrent elèctric estava format de partícules carregades i que els àtoms materials poguessin consistir també en aquesta mena de partícules. Indicà, per tant, que eren les partícules carregades a l'interior de l'àtom les que oscil·laven i produïen la llum visible. Si era així, en col·locar un llum en un fort camp magnètic, aquest hauria d'afectar la naturalesa de les oscil·lacions i per tant la longitud d'ona de la llum emesa. Això fou demostrat experimentalment el 1896 pel seu deixeble Zeeman. Per aquests treballs, ambdós científics compartirien el Premi Nobel de Física de l'any 1902.

També es dedicà Lorentz als experiments amb resultats negatius de Michelson i Morley. Això li féu afirmar, d'acord amb Fitzgerald, que hi havia contracció de longitud amb el moviment. Li semblava, tanmateix, que la massa de la partícula carregada, com la de l'electró, depenia del seu volum. Això vol dir, com més petit el volum, més gran la massa. I ja que la contracció, exposada per Lorentz i Fitzgerald, reduïa el volum de l'electró quan es movia ràpidament, devia, per tant, augmentar la seva massa amb la velocitat. A 161.000 milles per segon, la massa de l'electró era el doble de la seva massa en repòs i a 186.282 milles per segon, velocitat de la llum, la massa devia esser infinita, ja que el volum es reduïa a zero. Aquesta formulació de Lorentz conduïa, també, a afirmar que la velocitat de la llum en el buit és la major que port aconseguir qualsevol objecte material. El 1900, les mides de massa en partícules subatòmiques mostraren que l'equació de Lorentz es realitzava exactament. Una mirada més als misteris de l'univers que s'havia d'agrair a l'investigador holandès, mentre aquí, a Espanya, en aquell temps, s'havia posat de moda allò de dir: «'Que inventen ellos!». Pura enveja al davant de l'allau dels científics europeus i nord-americans que contribuïen a millorar la medicina i a augmentar els coneixements. O sia, a millorar el nivell de vida de l'ésser humà. En els darrers anys de la seva vida Lorentz féu de supervisor dels treballs de dessecació del Zuider-Zee, tasca de gegants. Morí a Haarlem, el 4 de febrer de 1928.