Pere Joan Llabrés deixa escrit un estudi sobre la pintura de l'església de Pina

El volum pòstum fou un encàrrec de la Congregació de Monges Franciscanes de Pina i la seva publicació coincideix amb la celebració dels 150 anys d'història i trajectòria d'aquesta entitat al servei dels pobres. La presentació del volum número dos de la col·lecció Àuria serà el proper dia 11 d'agost a l'església de Pina.

La publicació inclou una presentació del volum a càrrec de la germana Antònia Barrilero Cañadas, superiora general de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia, titulada Iconografia i biografia: perfil de l'espiritualitat de Mn. Gabriel-Marià; i el pròleg escrit per Catalina Cantarellas Camps, catedràtica d'Història de l'Art de la UIB. El corpus del llibre es divideix en 18 capítols breus, més un apartat de conclusions. Les fotografies són de Jaume Gual Carbonell.

Gabriel-Marià Ribas de Pina, fundador de la Congregació de Monges Franciscanes de Pina, va reconstruir l'església del poble i posà per escrit la guia de les pintures que conté en la Descripción del modo como debe estar la nueva iglesia del lugar de Pina (1871). Sobre el seu tarannà com a sacerdot i fundador, ja es té l'aportació de les investigacions prèvies de Llabrés. En aquest estudi, el canonge s'orientà per la Descripción..., però el redactà d'acord amb l'estat actual del temple.

Es tracta d'un dels pocs estudis de pintura religiosa del segle XIX que es poden trobar. Tot i que l'obra se centra en el punt de vista iconogràfic, tracta també d'altres aspectes com el procés de restauració, la tècnica o l'autoria. A més, per mitjà de la descripció plàstica, Llabrés ofereix un recorregut per les naus, les voltes i les capelles, per la trona i el presbiteri i pels retaules.

Hem de recordar que des de 1999, l'any que Pere Llabrés Martorell fou nomenat delegat diocesà per al Patrimoni Cultural, promogué moltes restauracions d'art a la Diòcesi i al seu Museu, entre les quals s'inclou la rehabilitació de les pintures murals de l'església de Pina. Darrerament, Llabrés estava acabant d'escriure la història de les Germanes de la Caritat, Dos-cents anys de Caritat (1798-1998), també per a Lleonard Muntaner Editor i que pretenia lliurar a l'editorial a finals d'estiu.