Cesarea Evora: «La meva veu és com l'aiguardent vell, millora amb els anys»

El seu àlbum nou va dedicat a la mar, aquesta mar que fa que «els immigrants entrin i surtin», aquella «font d'alimentació i d'inspiració: ho és tot». El disc ha tingut la col·laboració de nombrosos compositors, des d'autors africans fins a altres de brasilers i alguns de francesos. «Hi he optat per interpretar una cançó o l'altra quan la lletra em suggereix qualque cosa, quan m'arriba a l'ànima». Aquella mescla de procedències i d'instruments «s'assembla bastant». «La manera de viure és un component de la música, i tant els africans com els llatinoamericans ens assemblam per la manera d'afrontar la vida». El blues i el fado són «cosins més que germans» de la morna, la cançó tradicional de Cabo Verde sorgida de la mescla dels ritmes africans que hi dugueren els esclaus i del fado portuguès, perquè «tracten dels mateixos temes, com el sofriment o la nostàlgia».

Cesarea Evora ha guanyat nombrosos premis al llarg de la seva extensa carrera. «Vaig estar nominada cinc vegades als Grammy i, en la sisena, em donaren el guardó». Un reconeixement que té un valor especial per a l'artista, perquè «crec que la meva música agrada als Estats Units. He tingut molta sort».

Com a bona representant de Cabo Verde, Evora sent la famosa saudade -nostàlgia- quan és fora de la seva illa. Afirma que ha limitat el temps que passa allunyada de la seva terra: «Abans, les meves gires duraven entre quatre i cinc mesos i, ara, les he acurçades». Amb 64 anys, la cantant assegura que «no tenc ganes d'aturar-me» i no sap quan hi posarà el «punt final». Ara estarà dos anys sense treure capa altre disc, però això no la preocupa. «La meva música agrada al públic, encara que no n'entenguin la lletra, perquè capten el que vull expressar».