Verne, antisocialista (1870)

Miquel Ferrà i Martorell30/06/06 0:00

Hetzel té ja enllestida l'edició d'una obra que serà mundialment famosa: Vint mil llegües de viatge submarí, l'obra de Juli Verne, un argument fantàstic del qual espera l'autor un reconeixement nacional que fins aleshores se li ha negat. Potser serà una condecoració. Potser la Legió d'Honor, tan cobdiciada pels homes públics de França i Europa, puix que tan concessió li ha estat proposada poc mesos abans per Ferran de Lesseps, el constructor del Canal de Suez, una de les veus més autoritzades del moment. De fet, amb la seva novel·la, Verne ha retut un gran homenatge als herois que han sabut conquerir els misteriosos dominis oceànics, o aquells altres, com Lesseps, capaços de comunicar els mars. Aquestes perspectives, aquell mes de juny, es veuen, però interrompudes per un dolorós esdeveniment, per altra banda inevitable. Una gran tragèdia que durà a la mort molts francesos i alemanys. La guerra Franco-Prusiana. Bismarck vol que la guerra tengui per resultat final una victòria espectacular. D'aquesta manera segellarà la uni tat alemanya. No és mala estratègia, puix que de passada vol donar una terrible lliçó al seu enemic tradicional. Provoca el Govern francès i aquest cau en el parany de declarar la guerra. Així ho explica Luís Reyes a una biografia de Verne, Editorial Hernando:

«Amb una breu campanya n'hi haurà prou per a fer caure aquest gegant amb peus de fang que és l'Imperi de Napoleó III, mentre que apareix, dins l'escenari europeu, la primera potència continental: el Reich alemany. La participació de Verne en el conflicte no passa de ser marginal. És mobilitzat juntament amb la seva embarcació, el Saint-Michel, i al front d'ella i d'uns quants reservistes és integrat en el servei de guardacostes. Les tranquiles jornades de vigilància li hauran de servir per escriure una altra novel·la, en aquest cas, completament antibel·licista: Aventures de tres russos i tres anglesos a l'Africa Austra. El 2 de setembre, Napoleó, El Petit, és derrotat i fet presoner pels prusians a Sedan. El 4 es proclamada la III República».

La burgesia francesa reacciona brutalment i treu els soldats i les forces de policia al carrer. París és assetjat i bombardejat. La lluita es fa casa per casa. Disset milers de «comuners» troben la mort en mans dels enemics de la revolució. Altres seixanta mil són empresonats. De tots aquests esdeveniments escriu Verne:

«Esper que els guàrdies mòbils es mantendran algun temps a París i que fusellaran els socialistes com a cans. La República només pot resistir a tal preu i és l'únic govern que té dret a no tenir pietat amb els socialistes, puix que és l'únic govern just i legítim...».

Verne, burgès moderat, no volia arriscades aventures polítiques. I menys si venien de Marx.