El Govern signarà el conveni per a les obres de la Llonja abans d'aquest estiu

La restauració, que sufragaran Madrid i la CAIB, consistirà en el canvi de la coberta

La Llonja és un dels edificis del gòtic civil més representatius

M.DíazPalma09/05/06 0:00

«Des de Madrid ens han assegurat que abans de l'estiu es firmarà el conveni, que aquesta és la seva intenció, encara que jo ho trob una mica precipitat». Així s'explicava ahir Catalina Sureda, directora general de Cultura del Govern, respecte de la manera de desenvolupar la tramitació de la burocràcia necessària per a la restauració de la Llonja, després de l'anunci del Govern central que hi col·laborarà aportant la meitat del cost de l'obra, que pujarà en total a 2.414.266,40 euros, partida que Madrid atorgarà mitjançant una subvenció. El Govern posarà l'altre 50% per a una rehabilitació que se centrarà, en principi, «en la coberta, l'estat de la qual genera altres problemes de caràcter estructural».

Sureda assenyalà que la Conselleria de Cultura del Govern es manté en contacte «permanent» amb Madrid perquè aquest acord, pres per la Comissió Mixta del Ministeri de Cultura i el de Foment el març passat, «avanci» i «no quedi només en això, en un simple acord». La directora general afegí que «nosaltres ho consideram un tema «prioritari», que coeja des de 1999, quan l'arquitecta del Ministeri de Foment, Gloria Alcázar, redactà el projecte de restauració a petició de l'Executiu balear.

Una vegada firmat el conveni esmentat, la Conselleria convocarà un concurs per a la contractació de les obres. El que de moment no se sap és qui en portarà la direcció, si Madrid o les Balears. «Si la intervenció l'executa directament el Ministeri de Foment, ells en durien la direcció, però així com ens arribaran doblers a través d'una subvenció, aquesta és una de les petites coses que s'ha de resoldre via conveni», manifestà. Els problemes a l'edifici gòtic de la Llonja, construït entre 1420 i 1452, s manifestaren ja l'any 1699. Llavors, la seva teulada, que era plana, es canvià per una altra amb quatre aiguavessos com a mesura protectora contra la humitat.

La coberta d'ara s'haurà de substituir per una altra de més lleugera, que s'impermeabilitzarà. «Quan es comenci per la part de daslt es veurà quines altres qüestions poden sorgir, perquè quan et poses a rehabilitar un edifici d'aquesta categoria, que a més és un BIC...», manifestà. La lleugeresa de la coberta és necessària perquè el pes es reparteixi. A l'immoble hi han aparegut també unes petites esquerdes «perquè els murs de la part de dalt tendeixen a obrir-se. Es tracta, afegeix Catalina Sureda, «d'una obra molt important; Per aquest motiu, val la pena que les institucions ens hi esforcem».