L'Escola de Bernat Pomar protagonitza el Concert Familiar de Sa Simfònica

Els més joves músics i els més professionals es donaren la mà ahir a l'Auditòrium

Els joves violinistes tocaren just al costat dels primers violins i del concertino, Smerald Spahiu | Foto: NEUS JUANEDA.

M.T.F.Palma20/03/06 0:00

Els membres de l'Orquestra Simfònica, dirigits pels francès Philippe Bender, varen oferir ahir, a l'Auditòrium de Palma, un concert dels anomenats familiars tant per l'hora en què es programa, les dotze del migdia, com pel públic que hi és convidat, mares i pares acompanyats dels seus fills que, en una espècie d'entesa cordial amb els músics, els permeten alguna llicència, com ara alguna rialla o algun crit, però sense que hi hagi cap mena de descontrol en el pati de butaques, perquè els més petits s'avesin a anar a un concert i a gaudir de la música.

Ahir hi havia alguns al·licients més per a un públic familiar. Així, hi havia un presentador, l'escriptor Gabriel Sabrafín, que anava introduint les tres peces que el conjunt orquestral va interpretar: la Pastorale, de Claude-Henry Joubert; Els Preludis, de Franz Liszt i les Danses simfòniques de West Side Story, de Leonard Bernstein. Així, Sabrafín anava introduint el músic dins el seu context i per acabar i ja donar el pas a l'orquestra, demanava al seu director, «Mestre Bender, què trobau de...?». Bender contestava i, en acabar, començava a dirigir la formació de la qual és titular.

Tal volta el segon al·licient del matí fos el més impactant. La primera de les peces que feia part del programa, Pastorale, de Claude-Henry Joubert, la varen interpretar els infants violinistes i violoncel·listes alumnes de l'Escola de Bernat Pomar, amb l'acompanyament de l'Orquestra Simfònica. Els petits músics, sota l'atenta mirada del seu mestre, que seia en la primera fila, no dubtaren ni un moment. Amb una seguretat impressionant varen interpretar les notes que eren a les partitutes del seu atril. Una de les violoncel·listes, la més petitona de totes, ocupava un taburet perquè amb les cadires que tenien la resta de companys no tocava amb els peus a terra. Aquests problemes no varen afectar els violinistes, que romanien dempeus, seguint sempre les indicacions precises de Bender.

En acabar la interpretació, tant Bender com la resta de «companys» d'escenari dels infants violinistes i violoncel·listes, s'afegiren a l'aplaudiment que omplia sorollosament el pati de butaques. L'ovació fou més gran quan Bender convidà a pujar a l'escenari Bernat Pomar, que ja feia una estona que aplaudia, des de platea, els seus joves intèrprets.

Cal dir que el bis triat per aquest concert no fou alguns dels moments que captivaren el públic de les danses de West Side Story, sinó la peça que els va encisar de debò, que no fou altra que aquesta Pastorale del contemporani Claude-Henry Joubert amb els joves intèrprets un altre cop a l'escenari.