La descoberta de Santa Ponça (1982)

Existeixen arreu de Mallorca una trentena de topònims que alguns historiadors consideren d'època romana i paleocristiana, noms de lloc que sobrevisqueren als segles de dominació islàmica. Un d'ells apareix en el «Llibre dels Fets», de Jaume I, on és narrada la reconquesta cristiana de l'illa. Però si això ho fa una evidència, també és cert que és l'únic topònim d'aquest tipus que ha perviscut a la zona del Pariatge i que a manca de les restes d'un poble amb basílica només ens pot oferir els vestigis arqueològics del puig de Na Morisca. Desenterrats els basaments del que foren muralles, torrellons, portals, columnes i una llarga mostra de ceràmiques, al lloc de sa Mesquida, que presenten en la seva majoria el segell inconfusible del terrissaire romà o romanitzat, aquests materials amfòrics. A més de l'àmfora domèstica, apareixen tipus de cràtera, urna, hidria, càntirs... Tanmateix, de moment, sembla que malgrat els estris de morfologia clàssica, els assentaments humans trobats a la zona no depassen les tècniques arquitectòniques de la llarga època talaiòtica, no per això menys evocativa. És clar que sota administració romana, els poblats indígenes, s'anaren adaptant a poc a poc a la nova situació i posteriorment, els seus habitants, guanyats pels avantatges d'una civilització superior, tal com s'esdevingué amb els íbers o els gals, al Continent, abandonaren els rústecs habitatges per a cercar millor taula i millor teulada. Explica l'historiador Pere Xamena que «una vegada que Metel·lus hagué dominat la situació tractà d'organitzar l'administració romana de les illes. Després de dos anys tornà a Roma, on rebé honors triomfals i el títol de Baleàric. És versemblant que a la desfilada triomfal de Roma hi figurassin, com era costum, balears, els quals degueren passar els anys de la seva vida en l'esclavitud o l'acabaren en el circ romà».