La temptació era massa forta un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Els tètrics i efectius resultats de les primeres bombes atòmiques llançades sobre el Japó posaven els Estats Units en el primer rengle de les investigacions sobre la manera d'aconseguir que l'ésser humà fos capaç de destruir el seu propi planeta. Aquesta evidència es feia absoluta amb les cinc proves de l'anomenada «bomba d'hidrogen», practicades aquell mes de març...
Llegim: «Pel que fa als darrers experiments que han tingut lloc enguany (1954), les bombes foren llançades des d'un avió gegant B-36 per a precisar si l'aparell es podia alliberar dels efectes de l'explosió, ja que fins aleshores els assaigs s'havien fet situant la bomba dins una torre metàl·lica o bé subjecta a una barcassa, com a Bikini. Com es pot comprendre, la bomba fou llançada amb paracaigudes, per tal de donar temps, a l'avió, de fugir».
De les cinc proves que es dugueren a efecte, la dels primers dies de març va «sorprendre els tècnics pels terribles resultats obtinguts» i que superaren tots els «càlculs de laboratori». Diuen que els primers observadors reberen cremades de primer grau a l'esquena, malgrat trobar-se en un lloc avançat a la distància de seixanta-quatre quilòmetres en línia recta. I hagueren restat cecs si no haguessin rebut l'ordre de donar l'esquena al lloc de l'explosió, la qual ascendí fins als quaranta quilòmetres, i cobrint, amb el seu immens fong, devers cent seixanta quilòmetres de diàmetre.
Les manifestacions d'importants figures de la ciència no es farien esperar i així, el professor Seishikaya, de la Facultat de Ciències de Tòquio, afirmava que «una bomba d'hidrogen de cinquanta tones d'explosiu seria capaç de reduir tota la Terra a cendres».
I Sir George Thomson, Premi Nobel de Física, assegurava que «emprar la bomba de cobalt significaria el suïcidi de la Humanitat. Ja que els efectes de l'explosió no podrien ser controlats, i gran part de la radioactivitat faria vàries vegades la volta a la Terra, sense poder precisar el lloc on es fixaria. És terrible pensar que pugui existir un grup de gent que tengui en les seves mans la possibilitat que això es pugui esdevenir».
I ja Einstein havia advertit que «els efectes de la radioactivitat poden viciar de tal manera l'atmosfera, que l'extermini de tot mitjà de vida en el nostre planeta es troba dins aquestes possibilitats tècniques».
I el professor Szilard, per la seva banda, declarava: Jo crec que amb cinquanta tones de neutrons n'hi ha prou per a no deixar vestigi de la vida humana. És una tasca que es podria fer amb unes quatre-centes tones d'hidrogen feixuc...».
Tot plegat indica que des de fa quasi sis dècades, la Humanitat viu sobre un volcà apocalíptic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.