Un equip de la universitat alemanya de Tubinga ha editat el catàleg de les prop de mil monedes que se'n dugué de Mallorca l'«arqueòleg» suís Rupert Spillman a finals dels anys noranta i que després tornà, dins sis capses, al Museu de Mallorca el 2002, coincidint amb el temps que es jubilava el seu director, Guillem Rosselló-Bordoy.
Les monedes foren recollides de Santueri (Felanitx) amb l'ajut d'un aparell detector de metalls i tretes de Mallorca i de l'Estat espanyol en contra de tot el que estipula la normativa vigent en matèria de Patrimoni Històric Artístic. Aquest catàleg, molt documentat, va ser publicat a Alemanya el 2005 signat per quatre doctors i professors, i en ell hi apareixen, estudiades les monedes, la majoria de les quals són de l'època romana imperial (unes 200) i de la musulmana, encara que n'hi han de bizantines, una de les quals és de l'any 1075, en plena dominació àrab, i algunes de l'etapa republicana de Roma.
Un dels fets fonamentals d'aquestes troballes són les encunyacions descobertes, ja que demostrarien que durant l'etapa bizantina Mallorca tenia una estructura militar i administrativa ben organitzada. Això és el que volen estudiar els experts mallorquins.
Aquestes encunyacions, alguna d'elles escrita en datiu, indica que existia una clara relació entre els diferents emplaçaments bizantins a l'Illa. Per esbrinar-ho, cal analitzar a fons el llegat de Santueri, ara tancat dins la caixa forta del Museu de Mallorca. De moment hi ha una gran nebulosa sobre l'etapa bizantina. Però la presència de la fortificció de Santueri explicaria l'existència de tres fortificacions a Mallorca: el castell del Rei (Pollença) que controlaria Ponent; el d'Alaró, per vigilar el centre de l'Illa, i el de Santueri (Felanitx) pel control del Llevant, a més de les dues ciutats, Palma i Pollentia.
Hi ha una gran espectació entre els arqueòlegs illencs per estudiar les monedes i encunyacions. Se sap que algun d'ells, com Guillem Rosselló-Bordoy, estaria disposat a fer la feina d'anàlisi.
El fet que Spillman s'endugués les monedes provocà una intervenció judicial i el precinte de les capses. També es va dir en el seu moment que a Mallorca no hi havia experts per estudiar el llegat quan, per exemple, Rosselló-Bordoy és vicepresident de l'Associació Nacional d'Arqueologia.
El cert és que les monedes poden aclarir moltíssim l'actuació de Mallorca entre els segles VI i IX. Se sap que aleshores els bizantins protagonitzaren una gran expansió per la Mediterrània i que ocuparen algunes zones de la Península com Cartago Nova (Cartagena) i part d'Andalusia oriental. Se sap també que quan els musulmans envaïren la Península el 718 i atacaren els visigots de Rodrigo tingueren el suport bizantí en vaixells i mariners. Tingué importància Mallorca en aquella conjuntura de tanta importància?
També l'època musulmana de Mallorca (que començà més tard) pot ser estudiada amb més profunditat. De fet, la moneda que il·lustra la portada del catàleg és d'aquesta època i diu: «No hi ha més Deú que Al·là».
Ara només falta que el Consell activi els tràmits per permetre els investigadors mallorquins poder investigar el llegat. Els alemanys de Tubinga ja ho han pogut fer perquè alguns responsable institucionals els varen permetre endur-se'n quasi mil peces durant uns anys tot i que la llei del Patrimoni no ho permet.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.