L'Audiència Nacional acordà ahir per unanimitat autoritzar el trasllat de documents de l'Arxiu General de la Guerra Civil reclamats per la Generalitat de Catalunya. La restitució haurà de tenir lloc abans del 18 de febrer. A l'hora de tancar aquesta edició, encara no se sabia quin serà el dia triat per efectuar el trasllat de les 500 capses dipositades a la cambra cuirassada del Ministeri de Cultura. Amb aquesta decisió, acaba una de les polèmiques polítiques i culturals més llargues i intenses.
Tot i el retorn dels papers, l'acte de l'Audiència afirma que l'aixecament no comporta la pèrdua de «la finalitat legítima del recurs» interposat pel Consistori de Salamanca, ja que «els documents es lliurarien a una altra Administració, la qual se subroga en els drets i les obligacions de l'Estat per a la custòdia i la protecció».
A més, la Generalitat estarà obligada a la devolució dels documents entregats, en el supòsit que s'estimi el recurs presentat pel Consistori castellanolleonès i al final es determini que el trasllat incompleix la Llei de restitució. S'espera que aquest recurs quedi resolt si fa no fa en sis mesos.
Convé recordar que la Llei de restitució de documents de l'Arxiu distingeix diferents procediments per a la devolució dels papers a la Generalitat o a les persones naturals i jurídiques a les quals se'ls confiscaren i ordena la creació d'una comissió mixta entre el Govern i la Generalitat per diferenciar-los.
La decisió motivà reaccions en ambdós bàndols. La ministra de Cultura, Carmen Calvo, es mostrà molt satisfeta per la resolució i considerà que «s'ha complert la llei».
A Catalunya, el president Pascual Maragall rememorà que ja fa 25 anys que Josep Benet, un diputat històric del PSUC, reivindicà des del Parlament mateix el retorn dels documents intervinguts pel franquisme. En tot cas, la tensió esclatà a Salamanca. L'Ajuntament estudia des d'ahir la possibilitat de presentar, abans de cinc dies, un recurs de súplica a l'Audiència.
Però tanmateix, aquest recurs no suspendria la decisió lligada a l'acte d'ahir i els documentos es podrien traslladar tot d'una. El portaveu del Consistori, Fernando Rodríguez, reiterà que el tribunal hauria d'haver esperat fins a saber la decisió del Constitucional sobre la suspensió o no de la sortida dels documents. També afegí que «lluitarem amb tots els mitjans perquè al final es dicti una sentència en la qual s'estimin les pretensions del Consistori». El regidor del Partit Popular no dubtà a alertar que «tot això no ha fet més que començar».
A la Diputació de Salamanca, en el transcurs d'una sessió plenària, també s'hi visqueren importants moments de tensió, abans de conèixer la decisió de l'Audiència. I és que el PP i el PSOE no estalviaren acusacions ni paraules malsonants després que els socialistes no donassin suport a la moció presentada perquè la Diputació s'adherís a la declaració institucional de la Junta de Castella i Lleó.
La moció aprovada per la Diputació, amb el vot en contra del PSOE, es refereix a la «prepotència, nocturnitat i traïdoria amb les quals s'efectuà el trasllat dels documents» i esmenta el «patètic paper de qui fa 10 anys era batle» i ara com a representant del Govern «és l'exemple d'una gravíssima contradicció socialista», en al·lusió a Jesús Málaga.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.