Mor Francis Galton (1911)

Miquel Ferrà i Martorell20/01/06 0:00

Mor, prop de Londres, el científic anglès, membre de la Royal Society, Francis Galton (1822), l'home que estudiava com accelerar l'evolució de l'home. Així, doncs, mentre Darwin estudiava l'evolució dels animals i les plantes, Galton pretenia produir, mitjançant creuaments successius, una raça de superhomes. Explica Óscar Caballero (Los mutantes están entre nosotros, Barcelona, 1976), que «hem de recordar que aquella era l'època que els anglesos esdevingueren mestres de la formació de varietats seleccionades de ramat, quan s'aconsegueixen els Shortjorn, els Aberdeen Angus, els Corriedale. El mateix Galton hauria d'encunyar la paraula per a la derivació antropològica d'aquest ideal: Eugenèsia, és a dir, la ciència i art de millorar l'espècie humana mitjançant procediments genètics. Aquest mot és emprat per primer cop en el seu llibre, editat el 1883, Inquiries into Human Faculty.

Però qui era, realment, Sir Francis Galton. En primer lloc i des que fou gairebé adolescent, un gran viatger, que va recórrer Alemanya i Europa sud-oriental. Després, de Viena passà a Constança i d'allà a Constantinoble, Esmirna, Atenes, la regió balcànica.

Pertot arreu estudiava els tipus de gent, les diferents ètnies, els costums, els hàbits alimentaris, tot allò que li semblava força diferent als habitants de la seva Anglaterra victoriana. Els seus pares no veien clar aquest inacabable peregrinatge i l'obligaren al retorn. No ho va fer de molt bon grat, i menys encara quan el matricularen a Cambridge, de manera, que tot i essent un estudiant que aprofitava les lliçons i les comprenia de seguida gràcies a la seva desperta intel·ligència, fugí de la universitat abans de doctorar-se. Després de seguir breument els estudis de medicina a Londres, ha de tornar a ca seva. Son pare és mort. I ell, que de cop i volta, es troba lliure i és hereu d'una bona fortuna, abandona definitivament les aules i segueix recorrent el món. Explora el decurs alt del Nil, llavors Palestina, després l'Àfrica sud-occidental. No perd observació. I tot el que observa resta escrit en els seus quaderns, de manera que a poc a poc es transforma en geògraf i antropòleg «in situ». Tanta és la seva feina investigadora que als 31 anys ja és admès com a membre de la Reial Societat Geogràfica. Es dedica, llavors, a la vida acadèmica i publica nou llibres i dos-cents articles científics. El seu best seller portaria per títoHereditary Genius, on presentava una evidència estadística que el geni es transmet de pares a fills. El geni, segons ell, era la suma de tres coses: intel·lecte, fervor i destresa. Tot això hagués estat més o menys bé (tot i que ja ho criticava Mary Shelley a la seva obra de ficció) si el nazisme, anys després, no hagués recollit moltes d'aquelles experiències per tal d'implantar, en el món, el seu règim de terror racista.