Eusebi Estada i Palma (1904)

Miquel Ferrà i Martorell05/01/06 0:00

Eusebi Estada proposava la Palma del futur. La capital de les Balears era, fins aleshores, una població provinciana, tancada de sòlides muralles, sense possibilitats reals d'expansió. La vila medieval es mantenia dempeus d'alguna manera, amb bona part dels seus valors històrics però també amb moltes mancances de benestar social. Els exemplars eixamples de vies diagonals a París, Londres, Barcelona i moltes altres capitals europees posaven de manifest la pobresa de Palma pel que fa al progrés vial, sanitari, arquitectònic i de comunicacions.

Escrivia a la premsa diària:
«Són tantes les reformes que seria convenient posar en marxa, de caràcter urbà unes, sanitari altres, d'embelliment algunes altres, no poques de relacionades amb la instrucció pública i la cultura general en les seves diferents manifestacions, que la dificultat es trobaria en l'elecció si les nostres corporacions administratives i les col·lectivitats que per la seva naturalesa hi puguin cooperar, estiguessin en disposició de plantejar-les i dur-les al bon camí... El primer esbucament del baluard de Zanoguera ha d'esser considerat com un assaig a gran escala. Els resultats obtinguts ens permeten veure-hi les dificultats econòmiques de caràcter administratiu...».

La necessitat d'un nou escorxador, d'un mercat amb edifici, d'un eficaç abastiment d'aigües potables, l'evacuació de les aigües brutes i les de la pluja, la reforma interior que afectàs els habitatges més humils de la part antiga, la pavimentació de tants i tants carrers que tenien, en els dies de pluja, una irregular superfície fangosa, la creació d'escoles públiques, parcs i jardins... i moltes coses més.

És cert que Palma s'ofegava dins el seu recinte. Però avui encara ens demanam si la conservació de les muralles no marítimes ens hauria enriquit el patrimoni cultural i turístic. Tanmateix, mentre queien baluards i fortificacions, mentre es dibuixaven unes avingudes amples a l'estil de les grans ciutats esmentades, un nou patrimoni cultural, artístic i, ja avui, històric, substituïa fossats, murs de cortina i torrellons. Eren els edificis modernistes, l'art nouveau que amb tanta lluentor caracteritzava ciutats com París o Barcelona. Mig moria una ciutat i mig en naixia una altra.

Millor? Pitjor? Ambdues amb les seves virtuts i els seus pecats.

En el dia d'avui, les preguntes que són font de preocupació les hauríem de plantejar als altres Eusebi Estada, als altres enginyers mallorquins, als nostres arquitectes dels segle XXI. Fins on han de créixer els monstres urbans? Fins on ha de créixer Palma?