Passat i present en el París de Villalonga

Durant hores nevà amb força sobre la ciutat parisenca i els mallorquins que viatgen escortats per representants de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga i el departament de Cultura del Consell de Mallorca, organitzadors de la ruta, van poder gaudir de la visió de la neu en dos indrets singulars en els quals la naturalesa n'és la protagonista indiscutible.

Jardí de Luxemburg
El primer d'ells, el jardí de Luxemburg o el jardí dels enamorats com el coneixen els parisencs, és un dels parcs naturals més emblemàtics i més freqüentats de la ciutat, amb escultures que recorden personatges i figures destacades en distints vessants de la cultura, com Baudelaire, i amb l'atractiu afegit d'allotjar el petit palau de Luxemburg, avui seu de la cambra senatorial de França. Construït el segle XVII per ordre de Maria de Medicis, l'edifici emula el palau renaixentista Pitti de Florència, allà on va néixer l'arxiduc Lluís Salvador, un altre il·lustre de Mallorca. Amb l'espectacular visió del jardí encara present a la retina, el grup es dirigeix cap al vertader punt de trobada amb la memòria de Villalonga: el Bois de Boulogne (bosc de Bologna).

A la seva celebrada Bearn (1956), l'autor mallorquí anomena en diverses ocasions l'esmentat bosc quan explica com era la vida dels senyors a París revertint-hi la seva pròpia experiència. «Era una vida bastant ordenada, després de missa de Sant Roc, passejàvem en cotxe pel bosc de Bolònia...», escrivia. Envoltat d'aquest entorn natural, que amaga també altres indrets imprescindibles com el palau Bagatelle i les seves cascades, Llorenç Villalonga va llegir assegut en un dels seus cafès el poema que Miquel Ferrà dedicà a aquest paisatge el 1913. Llegí aquest poema i, molt probablement, va escriure algun dels seus versos alexandrins.

En els seus viatges parisencs, el mallorquí dedicava una gran part del seu temps a escriure cercant el refugi de les terrasses dels cafès per veure passar la gent.

Per Villalonga, les terrasses parisenques eren indrets que reflectien el París intel·lectual pel qual tanta admiració havia sentit. Tanmateix, el París il·lustrat també el va trobar als nombrosos teatres que omplen d'oferta cultural la ciutat. L'Òpera, la Comédie Française, l'Atelier i l'Odeon van ser alguns dels escenaris que el novel·lista no va deixar de visitar, com tampoc no ho feren ahir els mallorquins.

Per ells tampoc no han passat desapercebuts altres aspectes de la vila, allunyats d'allò material, i que també van ser recollits per Villalonga. És el cas de l'amabilitat dels parisencs, de la qual el grup n'ha tingut un bon exemple durant tot el viatge a través de la simpatia i la bona disposició de Michel, el xofer de l'autocar que els condueix als diferents indrets.

Canvis
Però, com abans ho féu Villalonga, els illencs també s'han adonat dels canvis operats pel temps i que molta de la mítica «grandeur» de París respon a ressons del passat. En aquest fet es troba un dels elements clau per apreciar la filosofia relativista i l'enlluernament per la permanència arrelat en el discurs de l'autor de Les ruïnes de Palmira: el temps passa i allò clàssic resta per a sempre igual, inalterable, respectat com a valor absolut, modernitzat com en el cas dels monuments de París, però respectant-ne l'essència. O justament al contrari, tot pot canviar i ser fet de nou, però la mirada pot continuar cercant l'antiguitat.

En aquesta tercera jornada de viatge, admirant altres espais emblemàtics de la capital del Sena com les Tulleries, la plaça de la Concòrdia, els Camps Elisis, la plaça de l'Étoile, l'Arc del Triomf i el mateix arc de la Dephense, aquesta reflexió sobre el pas del temps fou molt present.

Per acabar la jornada i a fi de poder trobar signes de «la perversitat», seguint les indicacions dictades per Llorenç Villalonga a les seves Falses memòries, el grup de Mallorca es va posar a disposició de les agències que fan el París la Nuit.