Mor el papa Nicolau el Gran (867)

Miquel Ferrà i Martorell14/11/05 0:00

El papa Nicolau I, malalt del cor a causa dels mals que patia l'Església en aquells moments, com diu un cronista, moria tal dia com avui, després d'un pontificat que el pare Croisset qualifica de gloriós. Fou anomenat el Gran per les victòries sobre els seus enemics. Succeí Benedicte III, i era diaca de l'Església de Roma, la seva pàtria de naixença, quan pujà a la Seu pontifícia el 24 d'abril del 858, i fou consagrat el mateix dia a la basílica de Sant Pere, això en presència de l'Emperador Lluís II. El 860 envià llegats a Constantinoble per examinar la causa de Sant Ignaci, i pronuncià anatemes contra Foci, autor del cisma que encara divideix les esglésies llatina i grega. Nicolau I s'enfrontà també a diferents prínceps i a l'emperador Lotari, a qui obligà a separar-se de la seva amant Valdrada, i anulà el divorci que aquell havia establert amb la seva esposa Theutberga.

Convertí Bógoris, rei dels búlgars, el qual, agraït al Déu dels cristians per haver acabat amb una epidèmia de fam que desolava els seus estats, abraçà el 865, la religió cristiana, i el mateix van fer bona part dels habitants del seu regne. Així fou la cosa, que aquell monarca envià el seu fill a Roma amb ofrenes i alhora per demanar bisbes i sacerdots. Es va fer famosa la consulta del príncep i el papa sobre cent sis preguntes, que el pontífex va respondre de bon grat i amb tota l'extensió que mereixien. No va ser tan fructífera la tramesa de tres llegats pontificis a Constantinoble, puix aquells foren maltractats a la frontera de l'Imperi Bizantí i obligats a tornar, malferits, a Roma.

El 867, el ja esmentat Foci, teòleg i erudit bizantí (Constantinoble, 820-895), patriarca de Constantinoble del 858 al 886, reuní a la seva capital un concili en el qual fou pronunciada sentència de deposició contra el papa Nicolau, i d'excomunió contra tots els partidaris de l'església romana, tot declarant que la traslació de l'Imperi Romà a Orient implicava també el trasllat de les institucions polítiques i religioses a Constantinoble, i per tant, la seu de la càtedra pontifícia, entre d'altres poders. Declarà Constantinoble la nova Roma. I davant d'aquestes raons, el papa Nicolau va escriure als bisbes de França, aleshores reunits en el concili de Troyes, demanant-los ajut. Pregava per fer un esforç i reconquerir d'alguna manera la unitat de l'Església. No aconseguí sinó augmentar la disputa. Per això, un atac de cor el va treure d'aquest món.

Roma plorà la pèrdua d'aquell home amb sensible dolor, especialment els habitants dels barris pobres. Això era perquè el pontífex havia creat una oficina per donar menjar a tots els miserables de la ciutat, un gest que va engrandir la seva fama popular de sant. Les jerarquies i el nou papa el canonitzaren i li donaren el sobrenom de Gran.