Bennasar: «El reconeixement per a un escriptor ha de ser del lector»

L'autor i periodista rebia divendres el II Premi Pollença de Novel·la

M.T.F.Palma06/11/05 0:00

Aquests darrers dies han estat molt especials per al nostre company Sebastià Bennasar. Si dimecres s'assabentava que ell era el guanyador del II Premi Pollença de Novel·la, un premi que recollia divendres vespre al casal de Can Llobera de la ciutat del nord de Mallorca, ahir ca seva bullia. La celebració familiar que feia temps que tenien preparada va esdevenir especial perquè hi havia un motiu afegit per brufar: el premi -i reconeixement- de l'escriptor, un dels membres joves de la família. Fos l'hora que fos en què els companys del diari telefonassin a Bennasar, sempre se sentia xivarri de fons alegre i festiu.

-Què, com, on, per què, ... aquest llibre?
-Bé, el llibre es va escriure a Palma l'estiu del 2004, fa un any. Aleshores jo havia estat dos pics a Lisboa. Una vegada el 1998 i una altra el mateix 2004, quan es complien 30 anys de la Revolució dels Clavells. Em va venir la idea al cap i, a partir d'aleshores, em vaig documentar i vaig estudiar l'època i es pot dir que la novel·la va sortir quasi tota sola.

-De què tracta?
-L'obra té dues parts ben diferenciades. Una primera centrada en els dies de la Revolució dels Clavells, el 24 i 25 d'abril del 1974. Un reporter de l'agència Magnum viatja a Portugal i aconsegueix contactar amb el capità Salguerio Maia, que entrà amb els tancs a Lisboa. La segona part la protagonitza un periodista de Mallorca, gendre del primer, que va a Lisboa a fer un reportatge dels trenta anys de la Revolució dels Clavells. Aleshores hi ha un misteri de fotos robades.

-Són molt diferents les parts?
-Sí, la primera és bàsicament descriptiva. La segona és més plena de monòlegs interns, és més reflexiva, és la recuperació de la memòria.

-Un membre del jurat va dir que l'obra era molt diferent al que havies escrit fins ara.
-És totalment diferent. No és una novel·la negra, que és el que havia escrit fins ara, tot i que sempre hi ha cert misteri. La primera part està influenciada per les pel·lícules dels anys 40 i 50, però els únics morts que hi ha són els quatre homes que moriren els dies de la Revolució.

-El títol és «Els blaus de l'horitzó».
-Sí, és mig poema de Damià Huguet, que diu que «els blaus de l'horitzó són sempre massa pàl·lids». És el color del cel de Lisboa en el mes d'abril.

-Quan es publicarà?
-El premi du inclosa la publicació a càrrec d'El Gall Editors, però no sé quan serà al carrer, supòs que per al dia del llibre.

-Quins projectes hi ha en marxa?
-Hi ha en perspectiva un llibre de contes per a adults, el qual té quatre parts. Alguns dels contes ja s'han publicat, però la majoria són inèdits.

-És el premi un reconeixement a la seva tasca?
-Estic molt content, els membres del jurat han estat molt valents, perquè l'obra no era fàcil, però el reconeixement el donen sempre els lectors.