Neix el botànic Karl Correns (1864)

Però parlem de la feina del savi.
Correns, com De Vries, va seguir una línia d'investigació que, devers 1900, el dugué al descobriment, per via independent, de les lleis de la genètica. Després va conèixer els treballs d'avantguarda de Mendel i publicà les seves pròpies experiències, que venien a confirmar aquells.

Encara que altres botànics se li havien avançat en moltes demostracions, ell no dubtà a seguir-los i comprovar cada punt dels descobriments anteriors, de manera que esdevingué una gran autoritat en matèria de genètica. Durant els darrers vint anys de la seva vida fou director de l'Institut de Biologia Kaiser Wilhelm, a Berlín, la qual cosa li suposava d'alguna manera un reconeixement als seus mèrits.

Veim en la vida de Correns una honradesa de voluntat i una honradesa d'enteniment que són veritablement encomiables en aquells dies de gran corrupció social i política.

Deia un altre savi:
«Mai no hem de discutir amb fanàtics entossudits perquè d'aquesta manera no lluitam contra el cervell d'un home sinó contra tot un exèrcit formidable, els aliats invisibles del qual, situats en la rereguarda del temps i l'espai, no ens poden sentir. Però, de la mateixa manera, hi ha una honradesa de la voluntat, una honradesa de l'enteniment: estudiar profundament les coses i saber canviar desinteressadament d'opinió».